Dos poemes d'amigues i deu pensaments divins
04 Setembre, 2012 05:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sona la campana
Nou en punt,
sona la campana,
la mestra s'afanya,
vol files de muts.
Àvies han deixat
a les tendres nétes,
totes satisfetes,
han fet els cinc anys.
Com saben lligar:
llaços, espardenyes,
com saben corprendre,
com miren i van.
Tindran de nou:
finestra i pissarra,
la bata rentada,
llapis de colors.
Les velles amigues
de fa un parell d'anys,
les noves fatigues
i un curs massa llarg.
La Marta
Mare,
vull: una trena,
el vestit blau,
l'ampolla plena
i l'esmorzar.
Avui, l'escola
obre el seu món,
les tres amigues,
segur que hi són.
Estreno llibres,
l'ordinador
i un mestre jove
qui mana molt.
Les matemàtiques
són el meu os,
massa problemes,
poques cançons.
Poc que m'agraden,
però la Marta
somriu, em tapa,
és el meu sol.
Pensaments divins
Satanàs és un expert en brous de carn.
Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.
Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.
La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.
Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!
Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.
Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.
Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.
Estic estudiant per a sant, total, són set mil crèdits.
Per salvar-me només necessito 666 padrins.