Dos poemes complicats i deu epitafis
20 Març, 2012 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic marejat
No requereix saber,
el fet d'aprendre,
només,
lligar els termes
si s'esdevé
i anar posant paranys
i guanys
per assolir saviesa,
pactar, amb capsigranys
i estranys,
el deure de la promesa.
Ben fet tot l'embolic
i eixits
de les coves pregones,
mirar-se el melic
i, així,
trobar obres més bones.
Com ja estic marejat
i vaig
camí d'enteniment,
recolliré els diners
per fer
negocis d'interès.
Just ahir
La veié un matí,
d'hivern,
amb sabates i vestit
de color verd.
Era rossa amb un to
entremaliat
amb celles tocant a fosc
i un nas respectuós,
va anar mal l'operació,
un pecat.
La deixaren a mig pes
o un poc més,
li posaren vermelló
a la galta,
a la resta, no féu falta,
pel demés,
la deixaren prou passable,
adorable,
amb la veu d'un rossinyol.
Ara, la criden per Vera,
l'infermera,
just ahir, era Ramon,
tot un nom.
Epitafis
Si no pots venir, escriu-me.
Ara, em costa fins el braille.
Dubto que t'ho pugui pagar.
En sis mesos, ja hauré mort.
Ara mateix, no sé el meu aniversari.
Em sap greu no veure't més.
Quant deu valer, avui, un enterrament?
No sé ben bé perquè he mort.
Acabo de saber que ens veurem aviat.
He demanat als Reis una perruca nova.