Dos poemes de falles i deu epitafis
09 Març, 2012 10:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La falla
Decebut, esprimatxat,
un dia empeny un dia,
Sant Josep ja té Família,
ni vol saber com ha estat.
Ell s'estima Na Maria
però és deute massa car,
tenir un Fill és complicat.
més complicada és la vida.
Entre fustes i encenalls,
ha de fer la gran proclama:
Aixecaré una falla
per cremar tots els pecats!
Aquest motiu oblidat,
arriba, un dia, a València
i fa tenir, la consciència,
lectura de l'expressat.
Així, any rere any,
quan és a punt primavera,
ens aplega aquesta crema
que venia del passat.
I li oferim, al foc,
nostres fetes mal pensades,
amb ninots que seran brases,
amb missatges per a tots.
Aquest ninot
Mare, aquest ninot
té la cara de l'alcalde,
el cos d'un drac salvatge,
cua llarga i llença foc.
I aquests, que l'acompanyen,
deuen ser els regidors,
panxa ampla, el cul gros,
empassant-se vins i pastes.
I aquest cartonet que diu:
Amb aquests grans manadors,
no necessitem res més:
El poble que tingui son,
nosaltres anirem fent!
Mare, aquest ninot
es mereix ser indultat,
ben present i recordat,
lliurem-lo, ho faré jo.
El posaré a les golfes,
l'ensenyaré als amics,
li donaré mil pessics
per veure si fa ganyotes.
Epitafis
A la tarda, paro per meditar.
El dia de difunts farem ball.
Em pregunto: Per què he mort?
He rebut la visita de tres mosques.
Al nínxol de sota, sempre és primavera.
Vaig al logopeda, però no me'n surto.
Els dissabtes estic neguitós.
Algú sap si tornaré?
No patiu, em trobo millor.
Si teniu salut, no la veneu.