Dos poemes solars i deu pensaments divins

26 Març, 2012 06:30
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Sol enamorat


He matat l'hivern

amb un sol: ferotge,

innoble,

roent, matiner.

Primer, ni escoltava,

s'anava perdent,

era com l'argent:

ben freda la cara.

Es llevava tard

ni pujava al cim,

feia el dia gris

i la nit molt llarga.

Però encuriosit,

per la nova moda,

es lleva més d'hora,

més tard va a dormir.

Un sol eixerit,

al matí, es desvetlla,

cerca a la poncella,

com la fa glatir.

Sol enamorat

de la lluna vella,

vesteix-te d'estrella,

vés a festejar.


Com un cresol


Arriba l'hora i s'espera

que treballi un poquet més,

és un sol sense interès

que s'allunya de la terra.

I, allunyant-se, con s'encén,

com crema més cada dia,

com s'aixeca, com ens crida,

com demana que el mirem.

Farcit d'empreses feixugues

cada dia es lleva d'hora

per a mirar si ens troba

ben carregats de pressures.

I s'encén com un cresol

sense oli i sense metxa,

voldria trobar l'escletxa

per fugir d'aquest entorn.

Però, el Gran Déu l'amonesta,

li conta els ets i els uts,

ell es lleva amb els vençuts,

els qui no tindran cap festa.

I camí de l'infinit,

va pregonant sa fortuna,

avui, li plora a la lluna,

ella escolta el seu patir.

 

Pensaments divins

 

Mentre parlava amb Jesús, anava posant vernís a la creu.

Pecaria més, però no gaudiria tant.

Satanàs vol veure'm a l'infern, no se'n refia.

Judes està convençut: la propera vegada ho farà millor.

Jesús no sabia que: entrar, a ciutat, damunt d'un pollí, no tindria futur.

Benvolgut Satanàs: Demà, seré bon minyó!

Déu juga, com ningú, al tres en ratlla.

Reconec que: el meu preu no arriba a quatre monedes.

Si veniu amb Déu, seran onze euros.

Sant Pere farà un curset de natació, per si de cas.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs