Dos poemes solars i deu pensaments divins
26 Març, 2012 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sol enamorat
He matat l'hivern
amb un sol: ferotge,
innoble,
roent, matiner.
Primer, ni escoltava,
s'anava perdent,
era com l'argent:
ben freda la cara.
Es llevava tard
ni pujava al cim,
feia el dia gris
i la nit molt llarga.
Però encuriosit,
per la nova moda,
es lleva més d'hora,
més tard va a dormir.
Un sol eixerit,
al matí, es desvetlla,
cerca a la poncella,
com la fa glatir.
Sol enamorat
de la lluna vella,
vesteix-te d'estrella,
vés a festejar.
Com un cresol
Arriba l'hora i s'espera
que treballi un poquet més,
és un sol sense interès
que s'allunya de la terra.
I, allunyant-se, con s'encén,
com crema més cada dia,
com s'aixeca, com ens crida,
com demana que el mirem.
Farcit d'empreses feixugues
cada dia es lleva d'hora
per a mirar si ens troba
ben carregats de pressures.
I s'encén com un cresol
sense oli i sense metxa,
voldria trobar l'escletxa
per fugir d'aquest entorn.
Però, el Gran Déu l'amonesta,
li conta els ets i els uts,
ell es lleva amb els vençuts,
els qui no tindran cap festa.
I camí de l'infinit,
va pregonant sa fortuna,
avui, li plora a la lluna,
ella escolta el seu patir.
Pensaments divins
Mentre parlava amb Jesús, anava posant vernís a la creu.
Pecaria més, però no gaudiria tant.
Satanàs vol veure'm a l'infern, no se'n refia.
Judes està convençut: la propera vegada ho farà millor.
Jesús no sabia que: entrar, a ciutat, damunt d'un pollí, no tindria futur.
Benvolgut Satanàs: Demà, seré bon minyó!
Déu juga, com ningú, al tres en ratlla.
Reconec que: el meu preu no arriba a quatre monedes.
Si veniu amb Déu, seran onze euros.
Sant Pere farà un curset de natació, per si de cas.