Dos poemes d'espera i deu pensaments educatius

12 Març, 2012 05:49
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


L'home no és a casa


A la casa vella

ni dorm el pagès

ni es perd el fred

ni l'ovella bela,

en els finestrals

ni guaita l'abella

ni crida poncella:

Tot ho vull somiar!

El rellotge ha mort,

no tindrà ni missa

ni nova enganyifa

portarà un tresor.

La vella s'asseu,

de sobte, berena:

una magdalena

amb mig glop de llet.

I la tarda passa,

sense entrebancar,

l'home no és a casa,

deu ser a plantar.

I la nit arriba

amb un curt sopar,

un plat d'amanida

i un formatge blanc.


La jove passa


És quan, llavors,

calor penetra

per tots racons

i va la jove

a cercar aigua

a la vella font

i, pobrissons,

els ocells miren.

És quan, llavors,

la porta s'obre

fent mil sorolls,

la fusta és plena

de nius de corcs,

la jove surt

i, al carreró,

trobarà el noi

mig trasbalsat,

l'enamorat,

amb una rosa,

demana esposa

abans d'anar

a la ciutat,

és allí on riuen. 

És quan, llavors,

la jove passa,

deu ser cansada, 

fa mala cara 

ni l'ha mirat,

ha fet salat,

clou i se'n va, 

torna a ser lliure. 

 

Pensaments educatius

 

Aquest curs podreu aprendre a terminis.

Aprenen a compartir: un excel·lent per a cada sis alumnes.

He demanat als Reis: una classe sense enrenou.

Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.

No tinc sort, només he perdut dues dents.

El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.

Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.

Estan treballant, no els desperteu.

Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.

Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs