Dos poemes infernals i deu pensaments divins
04 Març, 2012 06:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El dimoni demana
Com la vida m'abandona
i la mort em ve a buscar,
em preparo per anar
a trobar cova pregona.
Amb un vestit molt seriós,
ben posat i dur d'orella,
tinc tancada la parpella,
vaig farcit de poca sort.
No tinc gana ni m'obliga
el deure de treballar,
el camí el faré demà,
avui, tinc massa fatiga.
He d'emplenar el paper
amb un centenar de dades,
posar-me les arracades,
aprendre a quedar bé.
Escoltar el gran judici,
assimilar-ho amb paciència,
entendre que la sentència
serà resultat del vici,
i si el dimoni demana,
prendre farcell i camisa,
acceptar aquesta enganyifa
i lligar-me la sabata.
A l'infern
A l'infern,
tot és desert,
no els queden
ni dimonis,
han vingut
els testimonis,
diu que vénen
a buscar.
Les calderes
són a punt
i el foc
està encès,
quan bullin
uns minuts més,
posaran
els nouvinguts.
A l'infern,
tot és caliu,
com riuen
els condemnats
ni tenen temps
per jugar,
és millor
seure i callar
i demanar
quedar bé.
A l'infern,
tot és silenci,
no cal deure
ni lluitar
ni cal portar
cap cilici,
només cal
entrar i callar.
Pensaments divins
El cel romandrà tancat a l'hora del rosari.
Tres àngels discuteixen amb la Verge l'horari infantil.
Déu està trist, només té mil milions de seguidors.
Sant Pere vol navegar per internet amb la seva barca.
Déu vol reduir personal, només posarà àngels a deu galàxies.
Satanàs espera propostes de pecats de disseny.
Déu ha decidit reduir el pes de la creu als casats de més de cinquanta anys.
Jesús em va redimir d'un pecat sabent que l'havia de fer.
Si heu d'anar a l'infern, aprofiteu la temporada baixa.
Déu sempre arriba fora de temps.