Dos poemes complicats i deu epitafis

20 Març, 2012 07:45
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Estic marejat


No requereix saber,

el fet d'aprendre,

només,

lligar els termes

si s'esdevé

i anar posant paranys

i guanys

per assolir saviesa,

pactar, amb capsigranys

i estranys,

el deure de la promesa.

Ben fet tot l'embolic

i eixits

de les coves pregones,

mirar-se el melic

i, així,

trobar obres més bones.

Com ja estic marejat

i vaig

camí d'enteniment,

recolliré els diners

per fer

negocis d'interès.


Just ahir


La veié un matí,

d'hivern,

amb sabates i vestit

de color verd.

Era rossa amb un to

entremaliat

amb celles tocant a fosc

i un nas respectuós,

va anar mal l'operació,

un pecat.

La deixaren a mig pes

o un poc més,

li posaren vermelló

a la galta,

a la resta, no féu falta,

pel demés,

la deixaren prou passable,

adorable,

amb la veu d'un rossinyol.

Ara, la criden per Vera,

l'infermera,

just ahir, era Ramon,

tot un nom.

 

Epitafis

 

Si no pots venir, escriu-me.

Ara, em costa fins el braille.

Dubto que t'ho pugui pagar.

En sis mesos, ja hauré mort.

Ara mateix, no sé el meu aniversari.

Em sap greu no veure't més.

Quant deu valer, avui, un enterrament?

No sé ben bé perquè he mort.

Acabo de saber que ens veurem aviat.

He demanat als Reis una perruca nova. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La meitat de 12: