Dos poemes de falles i deu epitafis

09 Març, 2012 10:25
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


La falla


Decebut, esprimatxat,

un dia empeny un dia,

Sant Josep ja té Família,

ni vol saber com ha estat.

Ell s'estima Na Maria

però és deute massa car,

tenir un Fill és complicat.

més complicada és la vida.

Entre fustes i encenalls,

ha de fer la gran proclama:

Aixecaré una falla

per cremar tots els pecats!

Aquest motiu oblidat,

arriba, un dia, a València

i fa tenir, la consciència,

lectura de l'expressat.

Així, any rere any,

quan és a punt primavera,

ens aplega aquesta crema

que venia del passat.

I li oferim, al foc,

nostres fetes mal pensades,

amb ninots que seran brases,

amb missatges per a tots.


Aquest ninot


Mare, aquest ninot

té la cara de l'alcalde,

el cos d'un drac salvatge,

cua llarga i llença foc.

I aquests, que l'acompanyen,

deuen ser els regidors,

panxa ampla, el cul gros,

empassant-se vins i pastes.

I aquest cartonet que diu:

Amb aquests grans manadors,

no necessitem res més:

El poble que tingui son,

nosaltres anirem fent!

Mare, aquest ninot

es mereix ser indultat,

ben present i recordat,

lliurem-lo, ho faré jo.

El posaré a les golfes,

l'ensenyaré als amics,

li donaré mil pessics

per veure si fa ganyotes.

 

Epitafis

 

A la tarda, paro per meditar.

El dia de difunts farem ball.

Em pregunto: Per què he mort?

He rebut la visita de tres mosques.

Al nínxol de sota, sempre és primavera.

Vaig al logopeda, però no me'n surto.

Els dissabtes estic neguitós.

Algú sap si tornaré?

No patiu, em trobo millor.

Si teniu salut, no la veneu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: