Dos poemes infernals i deu pensaments divins

04 Març, 2012 06:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El dimoni demana


Com la vida m'abandona

i la mort em ve a buscar,

em preparo per anar

a trobar cova pregona.

Amb un vestit molt seriós,

ben posat i dur d'orella,

tinc tancada la parpella,

vaig farcit de poca sort.

No tinc gana ni m'obliga

el deure de treballar,

el camí el faré demà,

avui, tinc massa fatiga.

He d'emplenar el paper

amb un centenar de dades,

posar-me les arracades,

aprendre a quedar bé.

Escoltar el gran judici,

assimilar-ho amb paciència,

entendre que la sentència

serà resultat del vici,

i si el dimoni demana,

prendre farcell i camisa,

acceptar aquesta enganyifa

i lligar-me la sabata.


A l'infern


A l'infern,

tot és desert,

no els queden

ni dimonis,

han vingut

els testimonis,

diu que vénen

a buscar.

Les calderes

són a punt

i el foc

està encès,

quan bullin

uns minuts més,

posaran

els nouvinguts.

A l'infern,

tot és caliu,

com riuen

els condemnats

ni tenen temps

per jugar,

és millor

seure i callar

i demanar

quedar bé.

A l'infern,

tot és silenci,

no cal deure

ni lluitar

ni cal portar

cap cilici,

només cal

entrar i callar.

 

Pensaments divins

 

El cel romandrà tancat a l'hora del rosari.

Tres àngels discuteixen amb la Verge l'horari infantil.

Déu està trist, només té mil milions de seguidors.

Sant Pere vol navegar per internet amb la seva barca.

Déu vol reduir personal, només posarà àngels a deu galàxies.

Satanàs espera propostes de pecats de disseny.

Déu ha decidit reduir el pes de la creu als casats de més de cinquanta anys.

Jesús em va redimir d'un pecat sabent que l'havia de fer.

Si heu d'anar a l'infern, aprofiteu la temporada baixa.

Déu sempre arriba fora de temps.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital d'Espanya: