Dos poemes de passada i deu pensaments divins
29 Agost, 2011 06:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Passa la vida
Desades les bicicletes,
els avis prop de la font,
les orenetes no hi són,
estaran fent les maletes.
Davant de la llibreria,
amb cara de massa son,
dos vailets troben el món
que els dibuixa la família.
L'escola encara hi és,
el vent no se l'emportà,
enceten setembre, el mes
del llapis, goma i compàs.
Malaguanyada fortuna,
on restaran els carrers?,
aquell dolç albercoquer,
la cirera i la pruna.
Campanes del campanar,
totes toquen esguerrades,
no hi ha fressa a les teulades
ni calima al cim del mar.
Passa la vida, el carrer
porta caire silenciós,
dues velletes, un gos,
on trobarem els minyons?
Setembre passa
Cansat el sol de torrar,
esdevenir el mal amic,
no tardarà en tenir
massa son per matinar.
Llavors, un arbre s'enfada,
està tip de treballar,
li demana, a la fada,
llicència per descansar.
Tardor trucarà a la porta,
no té pressa per entrar,
els minyons volen l'escola,
de fet, no la volen tant.
Setembre passa i sojorna
un núvol encara tou,
anirà emplenant la bossa,
com li pesa, ara, plou.
Els llibres pesen encara
fins i tot, diria: més!,
on s'amaga l'interès?
L'estava cercant per casa.
Força son i mala cara,
de nou, se'n tornen a escola,
veig la vida con trascola,
com rodola, com traspassa.
Pensaments divins
Jesús és massa intel·ligent, no hi ha manera de fer-lo tornar.
He demanat a Sant Pere ser un savi ruc.
Judes vol sortir de l’infern, acceptaria tornar a ser deixeble.
Sant Josep li ha dit a Maria que podrien tornar a Egipte.
Jesús no tornarà a les esglésies si no treuen el crucifix.
Si Déu és el meu pare, per què he de pagar?
Déu no pot ser a l’església, no el deixarien descansar.
Satanàs és ecologista, està encantat amb els mosquits.
Si mors sense pecats, de segur que podràs volar.
Satanàs està trist, li han proposat fer de Déu.
Dos poemes entre orenetes i deu pensaments educatius
26 Agost, 2011 08:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Qui?
Qui solcarà la terra
amb vent suau?,
qui farà meravella
sota el cel blau?
On dormirà l'alosa
sense paller?,
qui ha de collir les fruites
del gran verger?
Qui endollarà silencis
vora la mar?,
qui emprendrà el viatge
prou anunciat?
No hi ha més orenetes
en el carrer,
els fils no tenen pena,
aplega el fred.
El gran viatge
Aprenen a volar
a tota pressa,
darrere la finestra,
sento el seu clam.
Té l'aire semblant trist,
sense fermesa,
on queda primavera?,
on ha fugit?
Les joves orenetes
senten la fressa,
aplega avinentesa
per totes elles.
Amb un sol malfeiner,
hi ha el gran viatge,
lleugeres d'equipatge,
cercant deserts.
El pardal tafaner
com sent la crida,
l'oreneta el convida,
a ser al carrer.
Com l'alba desperta
un dolç matí,
com la tardor espetega:
Ja sóc aquí!
Pensaments educatius
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides, he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
Dos poemes amb mosques i deu epitafis
23 Agost, 2011 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dues mosques
Dues mosques prou gandules,
cansades d'anar enlloc,
esperen la seva mort
damunt les fulles porugues.
Començada l'escalfor,
van trobar els bons pastissos:
coca ensucrada i anissos
en un plat, en el rebost.
Allí, els posava la vella,
amagats de tota llum,
tenia el marit difunt,
només patia per ella.
Una de les dues mosques
esbrina el gran secret,
després de patir, un desert,
és el goig de coses dolces.
Dues mosques prou gandules
veig com mengen cada dia,
prendre dolç, és l'alegria,
no precisen altres mudes.
Amb un estiu força llarg,
cal tenir pastís de sucre,
al capdavall, ve l'octubre,
és el temps per a finar.
Mosca vella
Mosca vella, viatgera
entre fruita i plat de carn,
no deixis la teva part,
gaudeix de l'avinentesa.
Abans, dormies a l'hort
dessota de la figuera,
una mula batent l'era,
donant fusta un pagesot.
Mosca vella, sense estralls,
ensuma la menja i riu,
sota el sol, tot és ben viu,
com creixen tots els gegants.
Des de dalt del cap estant,
domines tota la plana,
la mula té massa gana,
manta tombs sense menjar.
El pagesot sota el sol,
amb barret de palla groga,
haurà de parar una estona,
sua tant que diu: Com plou!
Mosca vella, tafanera,
esperant que arribi el pa,
el banquet començarà,
cal xuclar a tota pressa.
Epitafis
Endevino que no voleu entrar.
De fet, no sé perquè he vingut.
Us asseguro que no he estat jo.
Aquí, també és difícil viure.
Tenim un advocat de causes perdudes.
Si guanyo el judici, sortiré a sopar.
Segurament, hauria de deixar la beguda.
Fins aquí, han vingut a cobrar.
La senyora bé, gràcies!
No m’ avorreixo, però és prou monòton.
L'estiu
21 Agost, 2011 08:31
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'estiu:
1) Arriba quan el sol decideix allunyar-se.
2) Ens porta dies llargs i nits plaents.
3) S'emporta el verd i deixa daurats.
4) Recorda l'home l'avantatge de viure en coves.
5) Omple els camps de fruites saboroses.
6) Magnifica el deure de suar.
7) Omple les places de fressa i de xivarri.
8) Desitja posar-ho tot a remull.
9) Ofereix temps per fer migdiada.
10) Sol morir amb música de tempesta.
Dos poemes de seure i deu pensaments divins
18 Agost, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic vençut
El vent suau, de sobte, m'acarona
em porta, així, a terres mar enllà,
no tinc el temps, feixuc, que abraona,
només em plau: asseure'm i somiar.
I vénen tots: els monstres i les feres,
cercant, de nou, la calma i aixopluc,
podria dir: Calleu! Estic vençut!,
però no vull, com cerco altres dreceres.
Tornaré a ser estèril pidolaire,
amb cara amable, amb semblant trist,
estic segut, només em falta l'aire,
noves empreses, caure i defallir.
Massa feina
A l'hivern, el fred,
a l'estiu, calor,
pluja a la tardor,
primavera en verd.
Massa feina veig,
vaig viatjant pel món,
em canso en escreix,
el treball fa por.
Llevar-se cansat,
esmorzar a deshora,
veure xerinola,
seure en el gran banc.
Per matar els dies,
tinc tota la nit,
trobo l'esperit,
passo a les tentines.
Potser algun jorn,
voldré treballar,
m'he de confessar,
no vull eixa sort.
Pensaments divins
Déu no va crear l’univers, va ser un servent díscol.
Satanàs farà un master de males costums.
A l’infern hi ha vaga, demanen més pecadors professionals.
Jesús no comprèn perquè va nàixer en un pessebre.
Satanàs organitzarà un congrés d’alquimistes.
Sant Pere no sap on encabir tant sants.
Queda prohibit fer miracles a l’àrea de descans.
Déu està allargant la vida mentre fa reformes a l’univers.
Maria està interessada en la cuina mediterrània.
Déu està posant més pobres, sobretot, d’esperit.
Dos poemes de repòs i deu pensaments educatius
15 Agost, 2011 07:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vull ser
Tot enmig l'estiu,
quan el cos fa nosa,
sentes, a tothora,
la pau i el caliu,
em deixo anar,
sota la figuera,
amb la roba vella,
cansat i festiu.
Com prendria el son,
fugint del meu poble,
pensament innoble,
per gaudir el meu món,
seria així:
talment miserable,
endolcit, afable,
prou foll i cretí.
No vull altra empresa
que un treball gasiu,
la fredor del riu,
la nit i la gresca,
pertanyo al ramat,
mancat de pastor,
vull ser un senyor,
ho tinc tot lligat.
Dalt del cim
Dalt del cim de la muntanya,
on caminar ve de gust,
he de trobar-me, vençut,
gaudint de la mar i plana.
A lloms del meu déu Montsià,
viatjo cap altres mons,
els primers com els segons
tenen feina per donar.
Però no vull altre ofici,
que cercar la bona ombra,
els diumenges tot em sobra,
els dissabtes ni tinc vici.
Una ampolleta de vi,
dues mossades de poma,
tres badallades, si toca,
per després tornar a dormir.
No necessito altre cel,
aquest el tinc a la vora,
he nascut per ser tanoca,
mig esguerrat i fidel.
Torno aquí per demanar:
cada vespre ma fortuna,
dalt de la serra, la lluna,
sota la serra, el plorar.
Pensaments educatius
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així, la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Dos poemes de son i deu epitafis
12 Agost, 2011 05:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Amic adéu
Agafar el son,
conquerir les ombres,
ser vell guerrer
sense guerra ni sort.
Pujar al núvol,
esbatussar les hores
per dir: si proves,
demà, restaràs sol!
Arrenglerar,
trescar per les dreceres,
caure, ben tost,
al regne de l'oblit,
Amic adéu,
escric falses promeses,
porto el son,
només em falta el llit.
Ens ha deixat
Quan el meu cos
enceta la desfeta,
callat, confós,
seguint el seu camí,
arriba el cim,
paraula compromesa,
paraula ferma,
no passarà d'allí.
Escric mandrós
amb un llapis que plora,
no sap dreceres
ni hora per somiar,
el temps es perd,
imatges passatgeres
de gent que fuig
i mai ha de tornar.
Com guardo casa,
tanco els ulls ferotges,
no tenen pressa
ni volen el mirar
i poso el son
damunt de la tauleta,
desig esclata
diu que no tornarà.
Passaré, així,
la resta de les hores,
entre llençols,
més blancs que l'esperit,
estic cansat
del pas feixuc dels dies,
de portar cent mentides
per a poder viatjar.
Dormiré, avui,
amb la finestra oberta,
un clam feixuc
amb un polsim de sort,
algú dirà,
tindrà la boca oberta:
Ens ha deixat,
diria que és ben mort!
Epitafis
Obriu i veureu què passa.
Accepto hostes que es llevin tard.
He donat paraula de no fer comentaris.
Vine prompte i porta la clau.
Ofereixo apartament petit i poc ventilat.
De poc, que no la mato a disgustos.
Es prega encendre el llum del portal.
De fet, vaig acumulant experiència.
He aconseguit el paper de la meva vida.
Vaig anar al cel, però he tornat.
La por
10 Agost, 2011 11:49
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La por:
1) Té mil cases on viure i cap on quedar-se.
2) Voldria morir però renaix cada dia.
3) No suporta cap de les assegurances.
4) És una companya que mai abandona.
5) Sempre escull vides intel·ligents.
6) Minva a la llum i creix a la fosca.
7) Acaba sent la millor de les motivacions.
8) Està tipa de fabricar creences.
9) Es posa a plorar quan començo a riure.
10) Assegura que ens morirem plegats.
Dos poemes ben esgotats i deu pensaments divins
07 Agost, 2011 08:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estic cansat
Dessota el pont,
l'alegre cantarella,
el posat trist
d'aquell darrer conill.
Ben estrafet,
voldria haver princesa,
sóc príncep blau
del país del mai més.
Dessota el pont,
fil d'aigua regalima,
rierol avall,
gran herba fa destorb,
no pujaré
al pujol de les hores,
estic cansat,
sortosament, prou mort.
Escric així
Tornaré avui
al camí dels mandrosos,
la melangia
s'arrapa en el meu si,
són massa anys
amb els mateixos cossos,
mateixes ombres,
burxades sense fi.
Escric així:
amb un polsim de tinta,
petita carta
que després llençaré,
no puc fugir,
la vida em fa traveta,
és tan estreta
la vora del coixí.
No em pot guarir
de somnis tan incerts,
ni res li plau
ni té paor de mi,
em deixo anar
per carrers sense portes,
sense finestres,
sense veïns.
Pensaments divins
Han proposat a David per a patró de les fones.
Tres profetes no es posen d’acord amb la travessa del diumenge.
La Verge proposa desfilada d’estrelles el Diumenge de Pasqua.
Aquest Divendres Sant, Jesús es llevarà més d’hora.
Jesús diu: Canviaré de somera si he de tornar a Jerusalem!
Fa dos mil·lennis, Sant Pere ja va notar la crisi de la pesca.
Déu presentarà un pla d’estabilitat per a tot l’univers.
Satanàs aplicarà la tàctica de terra cremada.
Han condemnat un just per primmirat.
Punxar-se una vena ha de ser pecat venial.
Dos poemes d'ombra i deu pensaments educatius
04 Agost, 2011 09:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Voldria
Assegut, despentinat,
amb barba de tres setmanes,
massa tip d'unes baldanes,
he parat per descansar.
Era un pi prou estrafet,
a la vora de la font,
amb fulles d'un color verd,
amb dèries de ser marró.
Tot vestit de cavaller,
he començat l'aventura,
he salvat, de mala bruixa,
una jove en un no res.
Tanta empresa m'ha portat
una guerra sense fi,
tant com volia dormir,
tot rabiós, he despertat.
Després han vingut les mosques,
tres sargantanes i un grill,
el meu camí no té portes
ni garlandes ni or fi.
Voldria tornar a les fosques,
queda tarda per dormir,
però regnen males hores
i, de sobte, he de fugir.
Aquell glatir
Ni cal un tros de joia
ni el regne de les flors,
només preciso un clos,
gran ombra, ben cofoia.
Llavors les malvolences,
el foc secret d'estiu,
avancen com un riu,
gandul, entre tenebres.
La boca esbatano,
enceto el cel obert,
per a somiar, cal fred,
amb el caliu, m'inflamo.
I vénen els paratges,
la brisa del migjorn,
aquell sentir-se sord
quan crida nostre amo.
Per vendre, tinc l'enyor,
la deu de l'aigua freda,
aquella cantarella,
aquell glatir preciós.
Pensaments educatius
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.