Dos poemes entre orenetes i deu pensaments educatius

26 Agost, 2011 08:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Qui?


Qui solcarà la terra

amb vent suau?,

qui farà meravella

sota el cel blau?

On dormirà l'alosa

sense paller?,

qui ha de collir les fruites

del gran verger?

Qui endollarà silencis

vora la mar?,

qui emprendrà el viatge

prou anunciat?

No hi ha més orenetes

en el carrer,

els fils no tenen pena,

aplega el fred.


El gran viatge


Aprenen a volar

a tota pressa,

darrere la finestra,

sento el seu clam.

Té l'aire semblant trist,

sense fermesa,

on queda primavera?,

on ha fugit?

Les joves orenetes

senten la fressa,

aplega avinentesa

per totes elles.

Amb un sol malfeiner,

hi ha el gran viatge,

lleugeres d'equipatge,

cercant deserts.

El pardal tafaner

com sent la crida,

l'oreneta el convida,

a ser al carrer.

Com l'alba desperta

un dolç matí,

com la tardor espetega:

Ja sóc aquí!

 

Pensaments educatius

 

Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.

Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.

El mestre té vocació, sobretot boca.

Els nens porten un àngel, sovint es perd.

Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?

Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.

La classe anava bé, fins el gaiato era nou.

Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.

Per aprendre les piràmides, he hagut de sacrificar tres faraons.

Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs