Dos poemes de son i deu epitafis

12 Agost, 2011 05:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Amic adéu


Agafar el son,

conquerir les ombres,

ser vell guerrer

sense guerra ni sort.

Pujar al núvol,

esbatussar les hores

per dir: si proves,

demà, restaràs sol!

Arrenglerar,

trescar per les dreceres,

caure, ben tost,

al regne de l'oblit,

Amic adéu,

escric falses promeses,

porto el son,

només em falta el llit.


Ens ha deixat


Quan el meu cos

enceta la desfeta,

callat, confós,

seguint el seu camí,

arriba el cim,

paraula compromesa,

paraula ferma,

no passarà d'allí.

Escric mandrós

amb un llapis que plora,

no sap dreceres

ni hora per somiar,

el temps es perd,

imatges passatgeres

de gent que fuig

i mai ha de tornar.

Com guardo casa,

tanco els ulls ferotges,

no tenen pressa

ni volen el mirar

i poso el son

damunt de la tauleta,

desig esclata

diu que no tornarà.

Passaré, així,

la resta de les hores,

entre llençols,

més blancs que l'esperit,

estic cansat

del pas feixuc dels dies,

de portar cent mentides

per a poder viatjar.

Dormiré, avui,

amb la finestra oberta,

un clam feixuc

amb un polsim de sort,

algú dirà,

tindrà la boca oberta:

Ens ha deixat,

diria que és ben mort!

 

Epitafis

 

Obriu i veureu què passa.

Accepto hostes que es llevin tard.

He donat paraula de no fer comentaris.

Vine prompte i porta la clau.

Ofereixo apartament petit i poc ventilat.

De poc, que no la mato a disgustos.

Es prega encendre el llum del portal.

De fet, vaig acumulant experiència.

He aconseguit el paper de la meva vida.

Vaig anar al cel, però he tornat.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs