Dos poemes de Glòria i deu pensaments divins
24 Abril, 2011 07:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrer amunt
Arriba, sense aturar,
el nou Diumenge de Glòria,
Jesús ni té la memòria,
ni recorda on l’ha deixat.
El Divendres, ho he de dir:
Li donaren matinada,
una creu des de l’albada,
carrer amunt, tot un patir!
On són els amics de sempre,
els cansats de riure amb ell?
On sojorna el reguitzell,
d’agraïts, d’aquest Gran Mestre?
Cada passa és un passar
per les portes de l’infern,
amb el ritme del fuet,
el poble l’acompanyà.
Jerusalem, respon:
On portes el nostre Rei?
Ahir, somiaves amb ell,
avui, el dus a la mort!
Torna a la vida
A la tomba, hi ha remor,
a la porta, hi ha un esclat,
com guarden el condemnat,
fins que arribi la fetor.
Ben tancat el bon Jesús,
amb gran pedra, sense clau,
torna a la vida i l’escau,
el fugir d’aquest reclús.
Amb una força ferrenya,
la pedra güella, es mou,
silenci esdevé enrenou,
el sortir trobarà escletxa.
Altra vegada al carrer,
el Mestre de la paraula,
on trobarà altra taula
amb amics de poca fe?
Pensaments divins
Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.
El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.
Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.
No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.
Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.
Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.
Judes no vol més inversions de risc.
Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.
Dos poemes de llevant i deu pensaments educatius
21 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pare llevant
Minsa pluja escadussera
ens acompanya tot l’any,
tot de sobte, ve llevant,
és quan el núvol s’engresca.
Passa la mar i carrega,
aplega a la platja i diu:
La seca ja la teniu,
us porto tota l’aixeta!
I llença, sense parar,
aigua a cor que vols,
com canten els rierols,
cançons velles d’estimar.
La mare mar ni es cansa,
és pare vent traginer
qui voldria ser també
per gaudir de l’amistança.
Mare mar, pare llevant,
no heu de trigar en tornar,
us podeu acaronar,
però no estimar-vos tant!
Vestit de llevant
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.
És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.
Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.
Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.
Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.
Pensaments educatius
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’ havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Dos poemes amorosos i deu epitafis
18 Abril, 2011 10:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Allí, ens espera
Si ve l’amor i, obstinat, m’obliga
a restar dret, mirant el sol ponent,
sense dir res, enmig de la partida,
he d’oferir-li mon pobre pensament.
Escriure, al vent, el goig de la feblesa,
aquell sentir tan dolç i tan planer,
ensarronar la més petita empresa,
perdre la por, cercar un nou recer.
Per volar lluny, porto les ales noves,
els núvols blancs ensenyen llur camí,
fugiré, així, cap a les terres toves,
oferiré: la mà i el meu gaudir.
I tu vindràs, vestida de deessa,
amb cor plaent, ben tou i amorosit,
portaré, al punt, joiosa primavera,
allí, ens espera: El dia sense fi!
Amor endins
Mai, el so lleuger de la paraula
ha esbrinat: dreceres i racons,
ni l’han portat, voltada de cançons,
a seure entorn de la preada taula.
Una munió, ignota, de mil pins,
com va refent, callada, tot el bosc,
sota les branques, viurà el meu tresor
sense temença de gaires enemics.
Allí, escriuré, ben foll de la saviesa,
el vostre nom en fulles i encenalls,
cridaré el vent, em sentiran les valls,
amor endins, espera avinentesa.
Pujaré al cim, tot pres de melangia,
escaïnaré, riuré entre mil plors,
ni tinc valor ni sobra l’alegria
estic cansat, prenyat de la paor.
Demano, ensems, el seny i la paraula,
el dir: T’estimo i vull tot el teu cos!
Estic rebent l’amor a poc a poc,
no vull res més ni goso altra fada.
Epitafis
Em dutxo poc, tinc reuma.
Treballo de fantasma tots els carnavals.
La sogra ho deia: Fa cara de mort!
Tinc dues entrades, una és per a la sogra.
El xampú no era bo, estic calb.
M’han posat en una gerra, devia ser de vi.
Estic aprenent anglès per correu.
Si et mors, truca’m!
Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.
No suporto que m’obliden.
El cabdill
15 Abril, 2011 11:08
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El cabdill:
1) Sofreix per un ramat que no l’ entén.
2) Necessita més lloc per ubicar-se.
3) Aprèn a guardar els diners dels altres.
4) Sap que, sense ell, no es pot viure.
5) Té audiències exclusives amb el seu déu.
6) Ha de perdre l’alegria per culpa de quatre brètols.
7) Va participar en la fabricació del caos.
8) Serveix el poble i assoleix la veritat.
9) Sempre ha de tenir una porta per on fugir.
10) Morirà amb glòria i recordat amb injustícia.
Dos poemes en ser drac i deu pensaments divins
12 Abril, 2011 12:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La desfeta
Massa hores de ser drac
per passar inadvertit,
a l’infern, trobo l’amic,
em voldria alliberar.
El senyor era un tanoca
sempre pensant on anar,
cent veïns per trepitjar,
embolicar i fer la troca.
La senyora, no cal dir-ho,
era artista principal,
amb feblesa, si li cal,
però pensa, ho certifico.
En callar, és tot neguit,
en parlar, cerca el negoci,
m’atreviria a ser soci,
per aprendre a decidir.
Amb ella, aniria al tros
a collir bones verdures,
deixaria les pastures
dormiria sense por.
Però el senyor s’oposa
no hi tracte ni perdó,
el cavaller prendrà cos
la desfeta és a la vora.
Partiré
Vull anar a cercar món
més enllà d’aquestes terres,
per a mi, tot són dreceres,
totes porten allí on sóc.
Vaig tenir mala experiència
a les voltes de Montblanc,
vaig trobar-me amb el gran sant
tot lluitant sense fermesa.
Deien que menjava, ensems,
els vedells i les donzelles,
no hi havia avinenteses
per trobar altres parents.
Sol el drac en terra estranya
de segur que els trairà,
té l’avui, no té demà,
ha de deixar la campanya.
Ferit per la llança estranya
amb un reguerall de sang,
escapa del devessall,
no té ganes ni s’escanya.
Allí, restaran plegats,
el cavaller i les mil roses,
partiré sense fer noses,
sóc prou vell per no tornar.
Pensaments divins
Déu va crear l’univers, li va sobrar el temps.
Jesús no era un bon fuster, dubtava en el preu.
Satanàs necessita pecadors responsables.
En acabar la missa negra, hi haurà barra lliure.
Judes participarà en un concurs d’infidels.
Satanàs necessita una muntanya per convertir-la en magdalenes.
Jesús calmà la tempesta, el Meteocat no va participar.
Els Reis Mags seguien una estrella amb camell, eren altres temps.
Si hi ha una altra crucifixió, serà pel canal de pagament.
Jesús va tenir més bon guia que Moisès per tornar d’Egipte.
Dos poemes per a Sant Jordi i deu pensaments educatius
09 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre paraules
Morirà el drac a cops de llança,
a tall d’espasa, del tot malmès,
sense pregària, sense remei
ni riurà gens ni haurà cap gràcia.
La sang espessa donarà flors,
com les prendran els nobles joves,
escamparan, llavors, pels pobles,
noves històries de dolç amor.
Passarà el temps sense aturar
entre aventures i desventures,
els nous amants voldran premudes,
tindran les flors per regalar.
Aquestes dades ompliran llibres,
massa diaris, massa papers,
el drac no plora, plorà primer,
ara, s’adorm voltat de signes.
De bona sort, benastrugança,
omplen un dia el més d’abril,
llueix el sol, gaudeix la plaça
i les poncelles riuen com mil.
Veieu-me tou, portant la rosa
entre firetes de cent colors,
dintre del pit un vers es gronxa,
quatre paraules: Em fas molt goig!
Empresa dissortada
No t’estimo, cavaller,
perquè vas a tall d’espasa,
hauràs tingut altra traça,
però miro i no la veig.
On és el drac que ataca,
mig encès i geperut?
Quin noble gran l’ha vençut
en empresa dissortada?
Ens arribava corprès
fruit del dubte i massa gana,
no trobava pas res més
que carn dolça de xicalla.
Qui li ensenyà a menjar pa,
cols i cebes, alls i enciams,
ous, conills, més avirams,
coves grans farcits de blat?
Més amable, minses dents,
ni faria queixalades,
aniria a les murades
tot cofoi, fugint del fred.
Seria com no, amb nosaltres,
altre animalot perdut,
ara no: qui t’ha vençut,
t’ha posat damunt dels altres.
Pensaments educatius
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’ explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.
Dos poemes per al drac i deu epitafis
06 Abril, 2011 11:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vol
Altra vegada, demana,
pujarà el drac al cim,
no vol regne ni batalla
només menja per a cinc.
Amb cinc ovelles porugues,
deu pollastres sense enciam,
sentirà les dents feixugues,
no tastarà més la carn.
Ni vol clams ni batzegades,
ni paraules del gran rei,
vol les tardes regalades
poca pedra i molt herbei.
Anar a la vora del riu,
prendre aigua sense espant,
trobar, a la cova, el caliu,
més silenci i menys pregar.
Un servent
Un déu massa eixerit
i cansat de fer promeses,
crea un drac, són coses seves,
i l’adorna de delit.
El drac, en sortir de l’ou,
mira la dolça planura,
voldria anar a l’aventura,
viatjar sense enrenou.
Però el déu crea, demana,
vol, al drac, donar paper,
li dirà el qui ha de ser:
un servent de la disbauxa.
El llença, ple de misteri,
en terres de bon passar,
l’ensinistra per pensar
malament, amb poc criteri.
Li demana posar al plat,
tots els anys, una poncella,
la bonhomia clivella,
només resta fer maldat.
El drac s’avindrà a l’afer,
plorarà, farà el dolent,
ben jutjat, sembla innocent,
però mata, què ha de fer?
Epitafis
Algú sap quan tornarà el corrent?
Us recomano no portar pressa.
Necessito tres forats a la corretja.
Estic estalviant per anar al cel.
La tieta encara em fa sermons.
No em llevo el fred dels peus.
No ho sembla, però estic bé.
La veïna es passa l’estona criticant-me.
Porto dies sense enfadar-me.
Tinc una cama dormida.
El buit
03 Abril, 2011 13:29
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El buit:
1) És la darrera casa que cerca amo.
2) Es pot vestir en qualsevol lloc.
3) No vol estranys ni parents.
4) Presumeix de ser el més segur dels castells.
5) Fa delir el més tranquil dels aires.
6) Viu en el regne dels pobres i miserables.
7) Aconsegueix fer tremolar el més valent.
8) Mai dubta de la seva existència.
9) No té amics a qui complaure.
10) Sempre arriba sense avisar.