Dos poemes de llevant i deu pensaments educatius

21 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Pare llevant

 

Minsa pluja escadussera

ens acompanya tot l’any,

tot de sobte, ve llevant,

és quan el núvol s’engresca.

Passa la mar i carrega,

aplega a la platja i diu:

La seca ja la teniu,

us porto tota l’aixeta!

I llença, sense parar,

aigua a cor que vols,

com canten els rierols,

cançons velles d’estimar.

La mare mar ni es cansa,

és pare vent traginer

qui voldria ser també

per gaudir de l’amistança.

Mare mar, pare llevant,

no heu de trigar en tornar,

us podeu acaronar,

però no estimar-vos tant!

 

Vestit de llevant

 

El pare Èol com crida

quan ens ve a visitar,

vestit de mestral refila,

de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,

farcit de somnis perduts,

ni reconeix els menuts

ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa

d’un treball massa feixuc,

esclata amb mil remucs

i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,

ni quan porta malvestats,

els arbres li van brandant,

se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,

se li clou mitja parpella,

en un plor tot espetega,

és el vestit de llevant. 

 

Pensaments educatius

 

Estic confós, la classe era programada i no ha començat.

Aprenen poc, però sense pressa.

Els llibres volen, però no prou lluny.

He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.

Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.

He llogat un voltor per dibuixar cercles.

Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.

N’ havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.

Els estic motivant, els he portat els lleons.

Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: