Dos poemes de Glòria i deu pensaments divins

24 Abril, 2011 07:51
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Carrer amunt

 

Arriba, sense aturar,

el nou Diumenge de Glòria,

Jesús ni té la memòria,

ni recorda on l’ha deixat.

El Divendres, ho he de dir:

Li donaren matinada,

una creu des de l’albada,

carrer amunt, tot un patir!

On són els amics de sempre,

els cansats de riure amb ell?

On sojorna el reguitzell,

d’agraïts, d’aquest Gran Mestre?

Cada passa és un passar

per les portes de l’infern,

amb el ritme del fuet,

el poble l’acompanyà.

Jerusalem, respon:

On portes el nostre Rei?

Ahir, somiaves amb ell,

avui, el dus a la mort!

 

Torna a la vida

 

A la tomba, hi ha remor,

a la porta, hi ha un esclat,

com guarden el condemnat,

fins que arribi la fetor.

Ben tancat el bon Jesús,

amb gran pedra, sense clau,

torna a la vida i l’escau,

el fugir d’aquest reclús.

Amb una força ferrenya,

la pedra güella, es mou,

silenci esdevé enrenou,

el sortir trobarà escletxa.

Altra vegada al carrer,

el Mestre de la paraula,

on trobarà altra taula

amb amics de poca fe? 

 

Pensaments divins

 

Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.

El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.

Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.

No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.

La Bíblia encara no ha aconseguit cap premi literari.

Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.

Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.

La Verge ha fet anar Jesús al perruquer.

Judes no vol més inversions de risc.

Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: