Dos poemes amorosos i deu epitafis

18 Abril, 2011 10:23
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Allí, ens espera

 

Si ve l’amor i, obstinat, m’obliga

a restar dret, mirant el sol ponent,

sense dir res, enmig de la partida,

he d’oferir-li mon pobre pensament.

Escriure, al vent, el goig de la feblesa,

aquell sentir tan dolç i tan planer,

ensarronar la més petita empresa,

perdre la por, cercar un nou recer.

Per volar lluny, porto les ales noves,

els núvols blancs ensenyen llur camí,

fugiré, així, cap a les terres toves,

oferiré: la mà i el meu gaudir.

I tu vindràs, vestida de deessa,

amb cor plaent, ben tou i amorosit,

portaré, al punt, joiosa primavera,

allí, ens espera: El dia sense fi!

 

Amor endins

 

Mai, el so lleuger de la paraula

ha esbrinat: dreceres i racons,

ni l’han portat, voltada de cançons,

a seure entorn de la preada taula.

Una munió, ignota, de mil pins,

com va refent, callada, tot el bosc,

sota les branques, viurà el meu tresor

sense temença de gaires enemics.

Allí, escriuré, ben foll de la saviesa,

el vostre nom en fulles i encenalls,

cridaré el vent, em sentiran les valls,

amor endins, espera avinentesa.

Pujaré al cim, tot pres de melangia,

escaïnaré, riuré entre mil plors,

ni tinc valor ni sobra l’alegria

estic cansat, prenyat de la paor.

Demano, ensems, el seny i la paraula,

el dir: T’estimo i vull tot el teu cos!

Estic rebent l’amor a poc a poc,

no vull res més ni goso altra fada.

 

Epitafis

 

Em dutxo poc, tinc reuma.

Treballo de fantasma tots els carnavals.

La sogra ho deia: Fa cara de mort!

Tinc dues entrades, una és per a la sogra.

El xampú no era bo, estic calb.

M’han posat en una gerra, devia ser de vi.

Estic aprenent anglès per correu.

Si et mors, truca’m!

Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.

No suporto que m’obliden.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: