Dos poemes de Glòria i deu pensaments divins
24 Abril, 2011 07:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrer amunt
Arriba, sense aturar,
el nou Diumenge de Glòria,
Jesús ni té la memòria,
ni recorda on l’ha deixat.
El Divendres, ho he de dir:
Li donaren matinada,
una creu des de l’albada,
carrer amunt, tot un patir!
On són els amics de sempre,
els cansats de riure amb ell?
On sojorna el reguitzell,
d’agraïts, d’aquest Gran Mestre?
Cada passa és un passar
per les portes de l’infern,
amb el ritme del fuet,
el poble l’acompanyà.
Jerusalem, respon:
On portes el nostre Rei?
Ahir, somiaves amb ell,
avui, el dus a la mort!
Torna a la vida
A la tomba, hi ha remor,
a la porta, hi ha un esclat,
com guarden el condemnat,
fins que arribi la fetor.
Ben tancat el bon Jesús,
amb gran pedra, sense clau,
torna a la vida i l’escau,
el fugir d’aquest reclús.
Amb una força ferrenya,
la pedra güella, es mou,
silenci esdevé enrenou,
el sortir trobarà escletxa.
Altra vegada al carrer,
el Mestre de la paraula,
on trobarà altra taula
amb amics de poca fe?
Pensaments divins
Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.
El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.
Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.
No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.
Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.
Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.
Judes no vol més inversions de risc.
Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.