Dos poemes per al drac i deu epitafis
06 Abril, 2011 11:49
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vol
Altra vegada, demana,
pujarà el drac al cim,
no vol regne ni batalla
només menja per a cinc.
Amb cinc ovelles porugues,
deu pollastres sense enciam,
sentirà les dents feixugues,
no tastarà més la carn.
Ni vol clams ni batzegades,
ni paraules del gran rei,
vol les tardes regalades
poca pedra i molt herbei.
Anar a la vora del riu,
prendre aigua sense espant,
trobar, a la cova, el caliu,
més silenci i menys pregar.
Un servent
Un déu massa eixerit
i cansat de fer promeses,
crea un drac, són coses seves,
i l’adorna de delit.
El drac, en sortir de l’ou,
mira la dolça planura,
voldria anar a l’aventura,
viatjar sense enrenou.
Però el déu crea, demana,
vol, al drac, donar paper,
li dirà el qui ha de ser:
un servent de la disbauxa.
El llença, ple de misteri,
en terres de bon passar,
l’ensinistra per pensar
malament, amb poc criteri.
Li demana posar al plat,
tots els anys, una poncella,
la bonhomia clivella,
només resta fer maldat.
El drac s’avindrà a l’afer,
plorarà, farà el dolent,
ben jutjat, sembla innocent,
però mata, què ha de fer?
Epitafis
Algú sap quan tornarà el corrent?
Us recomano no portar pressa.
Necessito tres forats a la corretja.
Estic estalviant per anar al cel.
La tieta encara em fa sermons.
No em llevo el fred dels peus.
No ho sembla, però estic bé.
La veïna es passa l’estona criticant-me.
Porto dies sense enfadar-me.
Tinc una cama dormida.