Dos poemes per a Sant Jordi i deu pensaments educatius
09 Abril, 2011 12:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Quatre paraules
Morirà el drac a cops de llança,
a tall d’espasa, del tot malmès,
sense pregària, sense remei
ni riurà gens ni haurà cap gràcia.
La sang espessa donarà flors,
com les prendran els nobles joves,
escamparan, llavors, pels pobles,
noves històries de dolç amor.
Passarà el temps sense aturar
entre aventures i desventures,
els nous amants voldran premudes,
tindran les flors per regalar.
Aquestes dades ompliran llibres,
massa diaris, massa papers,
el drac no plora, plorà primer,
ara, s’adorm voltat de signes.
De bona sort, benastrugança,
omplen un dia el més d’abril,
llueix el sol, gaudeix la plaça
i les poncelles riuen com mil.
Veieu-me tou, portant la rosa
entre firetes de cent colors,
dintre del pit un vers es gronxa,
quatre paraules: Em fas molt goig!
Empresa dissortada
No t’estimo, cavaller,
perquè vas a tall d’espasa,
hauràs tingut altra traça,
però miro i no la veig.
On és el drac que ataca,
mig encès i geperut?
Quin noble gran l’ha vençut
en empresa dissortada?
Ens arribava corprès
fruit del dubte i massa gana,
no trobava pas res més
que carn dolça de xicalla.
Qui li ensenyà a menjar pa,
cols i cebes, alls i enciams,
ous, conills, més avirams,
coves grans farcits de blat?
Més amable, minses dents,
ni faria queixalades,
aniria a les murades
tot cofoi, fugint del fred.
Seria com no, amb nosaltres,
altre animalot perdut,
ara no: qui t’ha vençut,
t’ha posat damunt dels altres.
Pensaments educatius
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’ explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.