Dos poemes de llar i deu pensaments educatius
20 Desembre, 2009 19:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La llar pairal
Altra vegada el foc,
la llar pairal,
seure callat,
entendre-ho tot.
Passar els desitjos
pel fumeral,
moure les branques,
sentir un nou món.
Però una fada
trenca el somrís,
perd l’ encanteri
tot compromís.
On han quedat
les hores toves,
les dolces dones,
el fer-se gran?
Enceta el fred
Enceta el fred
altra jornada,
parla discret,
sense paraula.
Enceta el fred
nous sentiments,
per què a l’ hivern
és tot tan magre?
Enceta el fred
carrers deserts,
els tendres nets
passen farcits.
Enceta el fred
desitjos nous,
noves empreses,
sense enrenou.
Enceta el fred
la melmelada,
la blanca llet,
el seure a taula.
Enceta el fred,
nous abrigalls,
buida l’ armari,
acluca els grans.
I torna el fred,
ple de misteri,
al dolç sagrari
per fer comiat.
Pensaments educatius
Ensenyar no és més fàcil que endollar-los.
Els pares volen nens espavilats; els nois, pares innocents.
No cal trair el mestre, només allunyar-lo.
Estic aprenent que no cal ensenyar sovint.
Els nens no ploren, actuen.
Al cel, només van els mestres desesperats.
Déu mai es voldria posar en el nostre lloc.
És un alumne estrany, escolta i no sol equivocar-se.
Abans el mestre passava gana, ara ni en té.
Tres mestres parlant poden fer un riu.