Dos poemes del nou hivern i deu epitafis

29 Desembre, 2009 09:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

A tombs

 

A tombs, desesper,

un polsim d’ afany,

veieu-lo, mireu:

Ha passat un any!

Quantes terres nobles

ha portat l’ oblit,

els joves no hi són,

han deixat llur llit!

A tombs, encenalls,

rajolins de sort,

aquest any s’ ha mort,

havia de morir.

Quantes tardes belles

de perdut somiar,

han deixat arreu,

mai han de tornar!

A tombs, et diré,

benvolguda fada,

vull fugir també,

estic viu encara.

 

Com l’ hivern

 

Com l’ hivern m’ha fet,

sense por ni mida,

vestit i camisa

per a tenir fred!

Com l’ hivern em du

per carrers estrets,

per places porxades

per trobar aixopluc!

Com l’ hivern em pren

un tros del gran sol,

em deixa el consol

d’una llar punyent!

Com l’ hivern minyó,

tot ple d’ encenalls,

em deixa un fanal

on prendre raó!

Com l’ hivern cansat

de lluites i plany,

enceta nou any

galdós, innocent!

 

Epitafis

 

He decidit canviar d’ imatge.

No aconsegueixo desnonar la sogra.

Ella no sap que l’ enganyo.

Li he dit a la dona que era al cafè.

Les darreres voluntats les té l’ home del frac.

Treballem per millorar la qualitat.

Necessito quilos de vitamines.

He promès que faré bondat.

A poc a poc, si us plau!

M’he enamorat d’ un polsim de pols. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs