Dos poemes del nou hivern i deu epitafis
29 Desembre, 2009 09:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A tombs
A tombs, desesper,
un polsim d’ afany,
veieu-lo, mireu:
Ha passat un any!
Quantes terres nobles
ha portat l’ oblit,
els joves no hi són,
han deixat llur llit!
A tombs, encenalls,
rajolins de sort,
aquest any s’ ha mort,
havia de morir.
Quantes tardes belles
de perdut somiar,
han deixat arreu,
mai han de tornar!
A tombs, et diré,
benvolguda fada,
vull fugir també,
estic viu encara.
Com l’ hivern
Com l’ hivern m’ha fet,
sense por ni mida,
vestit i camisa
per a tenir fred!
Com l’ hivern em du
per carrers estrets,
per places porxades
per trobar aixopluc!
Com l’ hivern em pren
un tros del gran sol,
em deixa el consol
d’una llar punyent!
Com l’ hivern minyó,
tot ple d’ encenalls,
em deixa un fanal
on prendre raó!
Com l’ hivern cansat
de lluites i plany,
enceta nou any
galdós, innocent!
Epitafis
He decidit canviar d’ imatge.
No aconsegueixo desnonar la sogra.
Ella no sap que l’ enganyo.
Li he dit a la dona que era al cafè.
Les darreres voluntats les té l’ home del frac.
Treballem per millorar la qualitat.
Necessito quilos de vitamines.
He promès que faré bondat.
A poc a poc, si us plau!
M’he enamorat d’ un polsim de pols.