Dos poemes gelats i deu epitafis
17 Desembre, 2009 19:27
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Enmig l’ estable
Una parella
trescant camins,
cercant dreceres,
ben prop la nit.
Una somera
sense remuc,
la jove Reina
sense aixopluc.
Un bon Josep
enmig suors
camina i prega
és ple de por.
Betlem arriba
entre lladrucs,
té massa fred,
minso de llum.
Josep aplega
atabalat,
vol una cambra
on reposar.
El cel desperta
esperançat,
la Mare espera
joiós Infant.
Josep tremola,
amb Ell el clam:
Enmig l’ estable,
Jesús és nat!
Betlem, Maria, Betlem!
Blanca neu entre muntanyes,
ens porta un desembre fred,
no cal dir: A Natzaret,
les hores seran gelades!
Una somera i tots dos
caminant per la drecera,
maleït Cèsar espera
comptar jueus a l’engròs.
Na Maria agombolada
massa jove per fruir,
potser hauria de tenir
molt més tova la jornada.
La somera dolguda
ni badalla ni somriu,
a la cara, porta escrit:
Una mirada perduda!
Betlem, Maria, Betlem!,
Na Maria com pateix,
el dolor va en escreix,
Josep atura un moment.
Betlem és tot adormit,
singloten els fumerals,
massa plenes són les llars,
poca llum i massa nit.
De sobte, la gran estrella
inunda el mig del cel,
una guspira s’ encén
comença la gran revetlla.
Epitafis
Ara resulta que tinc incontinència.
Si us plau, deixeu la porta lliure.
Acabo d’ encertar la travessa.
Prou de cervesa sense alcohol.
Canvio tres ossos grans per un ull petit.
Ni penso en provar-me el febre.
Necessito taüt amb videojocs.
Encara conservo les claus del cotxe.
Necessito xampú contra la caspa.
He aconseguit una núvia magra.