L'amistat
13 Abril, 2009 19:37
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L’ amistat:
1) No necessita tocar campanes per existir.
2) Ha de ser la darrera que abandoni la casa.
3) Necessita un lloc on aturar-se sense destorb.
4) Podria comprar- se si algú la pogués empaquetar.
5) Va descalça i no té por del camí.
6) Sempre està amanida a retocar la casa.
7) Empetiteix quan es cansa.
8) Mai pregunta quan ha d’anar-se’n.
9) Pot viure perfectament sense saludar-me.
10) Em mira quan ploro i s’amaga quan ric.
Dos poemes de fidels i deu pensaments divins
10 Abril, 2009 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Omplen casa
La terra crida, sadolla,
en el dia trist de l’any,
els vilatans omplen casa,
omplen casa els convidats.
Han vingut de terres noves,
ben guarnides de quitrà,
amb llaunes de tota mena,
han vingut per visitar.
Aniran cap a l’església,
la torre del gran castell,
els monuments de mil flors:
Com recorden mort d’un Rei!
Sortiran en processó,
amb ciris de tota mida,
és l’hora de fer seguida,
de patir per un estrany.
És hora
És hora de fer bagatge,
d’asseure’s i de pensar:
On serem a l’endemà?
És Pasqua sense coratge!
Qui ha tornat, sense pressa,
d’una missió impossible?
Qui ha pujat al Calvari
per trobar una calavera?
Ha recordat el Diumenge:
Hem conquerit a la mort!
Hem deixat tot un traïdor,
esporuguit, buscant Regne!
És hora de tornar, enrere,
en solemne processó,
per trobar aquella presó
que s’obre a la primavera!
Pensaments divins
Ara, em faré un déu a mida i me'l posaré al portàtil.
Si no voleu anar al cel, proveu de no morir.
Déu meu: Si deixo la terra, què em posaràs a sota?
He provat de ser déu, però acabo a la cambra de bany.
Satanàs comprarà banyes, als xinesos, per a la botiga de records.
Havia d'anar al cel, però em vaig agafar als diners.
Jesús demana apòstols sense afany de lucre.
Havia venut l' ànima, però han traslladar el dimoni de galàxia.
Jesús està a segon d' Enologia.
Satanàs: La solució no és posar la cua al microones!
Dos poemes de Quaresma i deu pensaments educatius
08 Abril, 2009 09:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tercera pedra
Entren a dansar els homes,
els qui tenen el poder:
un Herodes, un Pilats,
un Jesús de Natzaret.
El primer vol la grandària
d’unes terres que no té,
el segon voldrà la gràcia
d’un Cèsar, no el comprèn.
Com Jesús sembla l’ Hereu
d’un regne massa gloriós,
els altres dos que s’enfaden,
volen desfer-lo d’un cop.
Entre anades i vingudes,
seguides pel Sanedrí,
volen, per fi, deslliurar-se,
amb el problema finir.
Tancats en el carreró
de la fosca i de la por,
li donen cent fuetades
i confien: N’hi haurà prou!
Però aquell tal Jesús,
fill primer d’un vell fuster,
deu tenir alguna cosa:
Molts el volen veure encès!
Decideix, el gran Pilats,
tot no escoltant la senyora,
a Jesús donar traspàs
amb una creu, mala cosa.
Ens deixaràs
Veieu en Jesús clavat,
enmig la gran agonia,
tots els homes perdonant,
un Divendres, que embogia.
El sol se’n vol anar,
en veure tal disbarat,
els amics com l’han deixat:
Malament comença el dia!
Només resta la gran Mare
vora del fidel Joan,
pocs parents i, trencada,
na Maria, qui l’estima.
Ens deixaràs bon Jesús,
hem traït, tots, el teu nom,
els qui fugen i no hi som,
els qui són i no t’escolten!
Pensaments educatius
Si aneu a una illa deserta, no descuideu el guix.
Els alumnes tenen cadires, nosaltres trinxeres.
Tenen ganes de menjar, però no paren de mossegar.
Un nen callat és un paradís sense porta.
Parlen a crits, no saben que sóc a prop.
La saviesa no s'adorm en cap enteniment.
No saben la lliçó, però aprenen com agafar-la.
És bon mestre: Ni es fixa ni posa feina!
Cap classe pot acabar en terra ferma.
Proveu d'ensenyar-los, algun dia us podran sorprendre.
Dos poemes quaresmals i deu epitafis
06 Abril, 2009 19:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Primera pedra
Un cop passades les portes
de la gran Jerusalem,
encetades les cent palmes,
comença llur sofriment.
Dotze apòstols el segueixen,
tots volen ser part del Rei,
un, qui anomenen Judes,
cerca alhora força i fe.
En Jesús arriba al temple,
el més maco, el més bell,
allí, portarà doctrina,
allí, encendrà la llei.
El negoci ben muntat,
entre colomes i bes,
anirà al daltabaix,
primera pedra que sent.
L’hora fosca
Enmig del temple gloriós,
obra del fill de David,
Jesús pregona doctrina,
envoltat pels enemics.
Uns volen fer-lo Senyor,
enmig rierades de sang,
altres volen un sermó
que els pugui esvalotar.
Jesús comença el camí,
sense pressa d’arribar,
però la Pasqua s’acosta,
més ha de córrer el finar.
I Judes, qui ja tremola,
perquè el futur no veu clar,
vol posar a prova el seu Amo,
tot pensant que triomfarà.
Un Dijous, a l’hora fosca,
deixa els amics i el sopar,
i demana fer juguesca,
ell, qui vol sempre guanyar.
Epitafis
No em facis riure!
Tinc problemes de transport.
El cor es va aturar, on anava?
Tinc por de fer un esternut.
Apropa't, et vull dir una cosa!
Si vénen els mossos, feu-me un crit!
Tinc prohibit sortir sense fanal.
He demanat excedència de vida.
Només em queda fer una assegurança d'ossos.
Us he dit que no vendré la sitja.
El vas
04 Abril, 2009 19:27
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El vas:
1) És on dorm el desig i es desperta la passió.
2) Et dirà el que té i el que desitja.
3) Recull les tebieses i procura no foragitar-les.
4) Té massa panxa per pensar res.
5) Sap d’ on ve la vida i cap on ha de tombar.
6) Deixa de cantar quan es posa a dormir.
7) Vol viure entre mullenes i oblida els temps de seca.
8) Espera l’ampolla i li prega dolçor.
9) No arriba a conèixer massa les begudes.
10) Es vesteix sovint amb roba transparent.
Dos poemes de contes i deu pensaments divins
02 Abril, 2009 19:08
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els pobres
Si voleu, podré contar-vos
un conte malaguanyat,
entre pobres compromesos,
sense joia de pagar.
Van eixir, fa temps, un dia
de la cova del tresor,
sense pena ni alegria,
amb gana de menjar tot.
Van comprar, amb prou empenta,
quatre mobles i un piset,
una moto sense rodes,
una barca sense rems.
Els savis aconsellaven
deixar a banda els diners,
tenir era gran fal·lera,
guardar era el més dolent.
Els savis van amagar-se,
van tancar-se en un castell,
ara, els pobres com protesten,
deixeu-los, en queden més.
Les arrugues
Una poncella m’ha dit,
aquest vespre, quan passava:
Trobo que fas mala cara,
camines sense neguit!
- Et vendré unes bones herbes,
una crema per la pell,
un perfum de coloraines,
un sabó per fer-te bell!
Tot plegat són quatre euros,
els pagaràs sense res,
veuràs com miren i ploren,
totes les fades que veus!
Ni crema ni foc ni cendra
que la vida m’ha fet vell,
tinc comptades les arrugues,
en deuen ser unes cent!
Pensaments divins
Satanàs, si et vols emportar l'aura, no em despertis.
Déu és ianqui, he reconegut el barret.
Els nous servents de la mort, no saben fer anar bé la dalla.
Cerco ànima bessona que no sàpiga llegir.
Prou li ha costat a Déu, sortir-se'n del G.P.S.
Satanàs diu: N'estic de Déu fins a la cua!
La porta del cel restarà tancada a l'horari del futbol.
És completament normal, trobar entrades de l'infern a la revenda.
Satànas necessita paletes per animar les joves.
Satanàs estudia, seriosament, una pujada en el preu de les temptacions.