Li faria mil rondalles i set poemes més

10 Febrer, 2024 07:26
Publicat per jjroca, Poemes

Li faria mil rondalles


Na Mariona del meu cor

més que espera, desespera;

només va ser una promesa

d’un mosso sense cap dot.

El seu pare li digué

que no era un bon partit;

com va perdre l’esperit

i en fadrina esdevingué.

Li faria mil rondalles

si, amb mi, es volia casar;

però ni tan sols ho gosa.

Cada no de sa resposta,

la porten al badallar

i a somiar ben debades.


És la pau d’aquest gran fred


És la pau d’aquest gran fred,

qui m’acosta al cementiri;

des d’avui, beuré per vici

un vi negre de bon cep.

Una mossa em comentava

com borratxo no em vol;

que la festegi un mussol

d’aquells qui fan mala cara.

En la pau d’aquest gran fred,

faré casa al fumeral

amb una branca feixuga.

Car la ment és tan poruga;

he de posar-me, si cal,

dues mantes i a cobert.


Una mosca em contava


Una mosca em contava

que, en arribar l’hivern,

mai posa al descobert

ni les ales ni la cara.

Ben endins del fumeral,

els somnis són més lleugers;

el voler eixir es perd,

la frescor li farà mal.

Una mosca em contava

que, a la vora del mosquit,

és una mossa galana.

No fa més d’una setmana;

comentava que, a la nit,

ser a l’infern, li agradava.


El cor eixut


El cor eixut i llarga la feblesa,

són massa anys per a haver futur,

escric així: dolgut, sense fermesa;

mirant el cel i descobrint un mur.

No haig res més que pobres melangies,

un to altiu que ha abaixat el cap;

no haig ni ganes de fer un disbarat,

anar enllà en trobar altres vies.

La nit és llarga i curta la temença

de trobar un xic de plata o de tresor

per a obtenir, avui, els beneficis.

No he de cercar els altres sacrificis,

aquells que acaben el dia de la mort

quan l’agonia es vesteix de gravidesa.


Per poder riure


Us cal saber,

amics de la fortuna,

que enllà la lluna

resta més cel.

Que els somnis són

per a anar fent

i tinc present

com roda el món.

Us cal saber,

amics de l’encanteri,

que hi ha misteri

enllà la fe.

I vull pervindre

per poder riure.


Es va perdent l’interès


Com demana la temença:

El millor és fugir de pressa!

Perquè ogres i fantasmes

en trobareu per arreu;

uns basteixen una creu,

d’altres ploren ben debades.

És a l’hora primera

quan, sovint, ens abandonen;

si hi ha llum prou que no tornen

fins que el vespre ve a la seva.

I la vida talment és

un camí que fa pujada;

com la costa es fa pesada,

es va perdent l’interès.


Ploren els manats


En el palau reial;

comtesses i princeses,

van recordant promeses

que un dia van fer mal.

Dormint als alturons,

ben lluny de les tenebres,

arriben malifetes

per a afeblir tothom.

La vida ha de seguir

mostrant les ambicions

dels homes qui es fan grans.

Els pobres vilatans,

de poc han de gaudir,

quan ploren els manats.


Caire lliurador


És una empresa vana

portar a coll-i-bé

els somnis que, també,

la impotència proclama.

Nosaltres, els vençuts

no volem ni bandera;

em plau seure a la fresca

quan venen temps eixuts.

Els vespres de tardor

seran ben fets a mida

per a nobles vianants.

Les catifes semblants,

aquell vent que s’enfila

amb caire lliurador.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: