El vell savi s'enfada i set poemes més

06 Febrer, 2024 15:05
Publicat per jjroca, Poemes

El vell savi s’enfada


Un savi saberut

em contarà el secret:

Com podrà un homenet

arribar a ser un ruc?

Un llibre de mil planes

em tocarà, de fet, llegir

en dues o tres setmanes.

Car m’agraden les baldanes,

les quatre he de fregir

per a gaudir de menjar-les.

No he passat de la plana

perquè vingué una mosca;

dues setmanes de fosca,

el vell savi s’enfada.


Humans de tota mena


Demano el gran somiar

voltat de l’encanteri,

la vida és un misteri

de prendre i no acabar.

Humans de tota mena

demanen a l’engròs,

ens queda algun talòs

que es queixa si no pena.

Els altres, endavant

i passen al darrere

per tal de guanyar un son.

Les sopes amb un ou

oblidant que hi ha un setge

per a cada viatjant.


En mon petit país


En mon petit país,

les portes són obertes,

prou lluny de malifetes

i olor de romaní.

Allí, en el sotabosc,

els caragols com dormen;

les fulles s’esvaloten

en veure eixir el sol.

En mon petit país,

ningú demana un regne

on encabir un rei.

Contents amb verd herbei,

tenim cura del fetge

quan demanen anís.


Li fa mala cara


Amb quatre diners,

vaig a la taverna;

la senyora es queixa

en acabar el mes.

Haig un fill mediocre

en gran estudiar,

diu que mai voldrà

deixar de ser pobre.

La núvia el demana,

dilluns i dijous,

per a fer festeig.

El tracta de lleig,

de l’haver pocs sous;

li fa mala cara.


No podré eixir de casa


He deixat que aplegui el temps

al racó de melangies,

porto ja més de tres dies

demanant a tots els vents.

Quan el vent bufarà fort

no podré eixir de casa,

escalfar-me com m’agrada

mirant com crema algun tronc.

Al fumeral, quatre mosques

com demanen festa grassa

quan s’enceta el carnaval.

Treballar ha de fer mal

i, a l’hora de la desgana,

és millor jaure a les fosques.


Sentinelles de l’avern


Sentinelles de l’avern

vigileu els condemnats;

de pobres, no em vull cap

puix tenen el cap ben verd.

Quan els rics em conviden,

ni goso de contestar;

és millor deixar-ho anar

al reclau on tots sospiren.

Sentinelles de l’avern

que no es queixi el bon ca

i se’n vagi a cercar menja.

Doneu-li un all, la ceba

o un bon tros de bacallà

perquè si la gana el perd.


Dintre el formiguer


La formiga endevina

quan aplega blanca neu,

no ho voldria, però creu

que l’eixir ni la convida.

Allí, dintre el formiguer,

els somnis seran lleugers;

no vol viatge i es perd

el desig de ser a l’hivern.

A la fi, com donen tots:

els alturons i la plana

al dessota un llençol blanc.

Demanen, més endavant,

que es faci la filigrana

quan s’allunyi més el sol.


Com havia massa fred


Com havia massa fred,

he anat a la botiga;

necessito, de per vida,

una manta per a l’hivern.

El botiguer em posa a prova,

vol saber quant vull pagar,

quatre diners deixo anar

i em ven manta de roba.

Com la llana era bona,

n’he comprat vuit pams i mig

per provar de traure el fred.

Vent valent la força perd

i, després d’un dia i nit,

he conservat gana i bossa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: