En Jesús somia i set poemes més

24 Abril, 2023 06:09
Publicat per jjroca, Poemes


 

En Jesús somia


Allà, més lluny,

la pasqua s’endevina

i una boirina

em treu el llum.

Setmana Santa

amb llargues processons,

hem de ser bons

des de l’albada.

En Jesús somia

un somni estrany

on hi ha una creu.

No en soc hereu,

glatir no em pertany

per guanyar un dia.


M’agraden les formigues


M’agraden les formigues

quan viatgen pel camí,

per a cercar un bri

i viure a les fatigues.

El blat és verd

i, dessota del cel,

demana un xic de mel

per viure satisfet.

M’agraden les formigues

en el dolç viatjar

a un formiguer proper.

Voldria ser

qui calla per guanyar:

cirera i quatre figues.


Vull que despertin els rius


Les roselles en el camp

anuncien primavera,

com el blat ja no té espera

va creixent en el sembrat.

El minyó, mirant el cel,

vol guaitar les orenetes;

com vindran, ben satisfetes,

amb guspires de recel.

Hauran desfet els seus nius?

Trobaran la palla i fang

per a enllestir sa casa?

El minyó té son encara,

primavera va endavant,

vull que despertin els rius.


Em posaré a treballar


Em posaré a treballar

en una empresa tardana:

sentir el so d’una campana

quan el sol vulgui grimpar.

Haig mil feines per a fer,

algunes de principals:

xerrotejar amb els pardals,

badallar a tort i a dret.

M’he cansat de no fer res

perquè la pensa no és poca

i m’escurça les setmanes.

A casa, hi ha males cares,

però ni obro la boca

per si criden encara més.


Caminant cap a l’infern


En el riu del desconcert,

baixen les aigües ferrenyes,

he de posar-me espardenyes,

però encara em pren el fred.

Malaguanyat dels bons déus,

espero hores tranquil·les;

de fet, em sobren sis vides

quan soc enmig dels ateus.

Caminant cap a l’infern,

he trobat dos capellans

amb les panxes ben rodones.

He estat cercant les dones

per si em volien salvar,

però estaven de recés.


Plora una formiga


Al bell mig del formiguer

veig com plora una formiga,

ha estat ben bona amiga,

però un dia es perdé.

Va deixar el gran corriol

per anar a cercar una tija,

veié el soldat qui crida,

li digué que torni al solc.

Però va passar la nit

en el si d’aquell gran bosc

i va tornar a l’albada.

Com la tija no agrada,

l’han posat a la presó

per haver tan gran delit.


La barca és gandula


Mariner, bon mariner,

torna de pressa al port,

el dia es torna ben fosc,

cal aplegar el primer.

Però la barca és gandula,

es gronxa als trencacolls,

no gosa sentir el soroll

que el feixuc vent li procura.

Mariner, bon mariner,

a port, t’espera la mossa

qui prega per a que tornis.

Que no vinguin aquells somnis

d’una barca que s’enfonsa

fins aplegar a l’infern.


Els set savis


He aplegat a la plaça

per a trobar els set savis,

tres són concos, quatre avis,

sis malfeiners i un no es cansa.

Avui, en ser al dimarts,

toca parlar de la guerra,

dos van ser a l’escomesa,

els altres cinc, amagats.

Quan va venir la fortuna

els va trobar enfeinats

i va tornar cap a casa.

Sento el matí com avança

enmig de nous disbarats,

no en trauran ni mitja engruna.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: