Plorar de grat i set poemes més

14 Abril, 2023 10:17
Publicat per jjroca, Poemes

Plorar de grat


Li han posat esquella al bou

i la duu amb mala traça,

com li demana a la vaca

que el deixi plorar sol.

De jove, era venturer,

corria plana i muntanyes,

amagava, entre les banyes,

un sentiment mentider.

Però l’amo li ha posat

una esquella nova i grossa

perquè vol saber on va.

Només demana, al demà,

un bon lloc on no fer nosa

per poder plorar de grat.


No guanya res


A la banda de les flors,

he vist la il·lusió primera,

ha de ser que primavera

va despertant les olors.

I el sol s’allunya prou

per a allargar-nos el dia;

com enllestir cada guia

si es van fonen les pors.

Mentrestant, en el cafè,

passen les hores tranquil·les

farcides de fer feinades.

De sobte, hi ha males cares

perquè el cafeter no ha mides

i els diu que no guanya res.


Nou passeig


Com vaig notant les mancances

quan s’estavella el meu somni;

serà cosa del dimoni

qui voldria festa grassa.

Però els anys fan perdedors

i va mancant lleugeresa,

cal dir que cada princesa

ha perdut la seva cort.

En el palau, les aranyes

esperen haver banquet

amb tot un neguit de mosques.

Arribades les absoltes

com s’enceta nou passeig

de formigues dalt dels arbres.


Pujar a les estrelles


Canta el vent en entrar al bosc

i com tremolen els arbres,

les fulles noves ja saben

que caldrà ballar al seu so.

El corriol és formiguer

i un neguiteig, la bassa,

la mossa estrena sabata,

vestit nou i un llacet.

Seran les festes primeres

per a acomiadar l’hivern

i saludar les orelles.

A plaça, hi ha tombarelles

de nins qui volen saber

com pujar a les estrelles.


Un bon forat


El ratolí mira el gat

i aplega el gran dubtar.

Haurà ja la panxa plena

aquest ferotge enemic

o cercarà poc neguit

a la teulada propera?

El ratolí va, a les golfes,

per a veure si hi ha gra;

el pagès no n’ha posat,

només queden les garrofes.

El ratolí com mossega

el teixit d’aquell vell sac,

ha de fer-li un bon forat

per si s’allarga la festa.


Espero no facin mal


Com l’estimaria si

em donés un goig diví.

Em portaria a contrades

on res hauria de fer;

com el somiar entreté,

serien dolces jornades.

Com l’estimaria si

em posés el seny al cap,

un cistell ple de bondat,

dolça brisa a la nit.

I, allunyant-me del fanal,

podria haver estrelles,

benvolgudes meravelles

espero no facin mal.


Plora com un be


Una mossa es riu de mi

puix li semblo un poca-solta,

en el cap, haig la revolta

qui em turmenta perquè sí.

Diu que soc un saberut

i no arribaré a cap banda;

se’n burla i fa mala cara

amb un posat ben eixut.

Però bec i em trobo bé

envoltat per aquells monstres

qui em tracten de vell heroi.

Com, després, estic cofoi

li llenço pedres de sobres

fins que plora com un be.


Arribar a la nit


En el record més viu de la infantesa

quan el sol crema i el vent és foc,

he vist passar els signes de peresa,

poc feinejar, fugir de tot.

Eren batalles, de pedres i de canyes,

un cop o dos cada setmana,

eixir de sobte i tornar a casa

enmig de burles i de rialles.

Un món cofoi per a quatre rics

qui sestejaven entre llençols de seda

i es llevaven per tal de berenar.

Nosaltres, altres, menjàvem pa

amb un raig d’oli, una sardina estesa

qui ens mostrava com arribar a la nit.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: