Va a pescar i set poemes més
08 Març, 2023 18:45
Publicat per jjroca,
Poemes
Va a pescar
I com ser li feia mal
s’ha tornat com un sidral.
Encetà nova aventura
per a viatjar mar enllà,
la barca se li enfonsà
i aparegué la pressura.
Aparegué un salvador
qui tornava cap a casa;
en veure’l com s’ofegava,
el va treure tot de cop.
El pescador havia filla
qui s’havia de casar,
nostre heroi la festejà
i va a pescar cada dia.
El ruquet valent
El ruquet valent,
dessota una estrella,
com es meravella
d’aquell firmament.
A les nits d’estiu,
guaita a la finestra
i sent plorar el riu
quan la lluna és plena.
El ruquet valent
volia somera
per anar a la font.
L’amo no respon
a la seva queixa;
potser no el sent.
Pobre es va quedar
Era un pobre, que us diré,
sense ordre ni paciència,
havia rebut l’herència
de callar i no fer més.
De ben petit, bordegàs,
disposat al sacrifici;
anar a escola, era un vici,
preferia restar al mas.
Entre conills i gallines,
passava tardes senceres
veient les fulles ballar.
Com a pobre es va quedar,
plantava alls, quatre cebes
i tot un solc d’albergínies.
Vaig a peu
Per a viatjar, vaig a peu
entre muntanyes i planes,
a ciutat, porto sabates,
les he comprat a bon preu.
La botiguera és amiga,
ven tot el que pot,
des de peres a albercocs,
a jerseis de bona mida.
Els diumenges, com va a missa,
es confessa al capellà
dels pecats de la setmana.
Menja poc, però ha gana
de posar-se a festejar,
cap nuvi li fa la mida.
Aplegar a la incertesa
Assegut dessota l’arbre,
com viatja el pensament,
essent pobre i innocent
acabarà de culpable.
Entre penes i embolics,
el món tragina mil lluites,
en trobaràs mentre crides
demanant ésser un xic ric.
La fortuna no et recerca
puix et considera babau
i perdedor de la guerra.
Només resta la temença
per posar al pany la clau
i aplegar a la incertesa.
En el desert petit
En el desert petit
de l’allunyada infància,
havia joia i gràcia,
el somni d’ésser ric.
Més tard, el curt viatge
del deure de l’escola,
va ser el posar-me a prova
quan vaig esdevenir patge.
De lletres i lliçons,
vaig aplegar a les mil
per perdre cent batalles.
Com pertanyí a les falles,
oblidà el gra i el mill
que havien els més bons.
Tot esdevé estrall
El llit i el matalàs
em van fent la contalla,
voldria ser canalla
i eixir del vell mas.
Pujar a una somera
i trepitjar camins;
guanyar aventures fins
que la nit fos planera.
Per demanar un cavall,
em sobren els desitjos
de poder batallar.
Us voldria ensenyar,
en aquests temps de riscos,
com tot esdevé estrall.
Escriure per viatjar
Escriure per viatjar
per la blancor del full,
com topo amb el curull
de lletres que he d’emprar.
És en una terra pobra
on avancem perduts,
massa dies eixuts,
massa buida la bossa.
Escriure per viatjar
per muntanyes i valls
fins topar algun castell.
Allí, mon cor mesell
va fent escarafalls
fins que arriba la pena.