He perdut la fe i set poemes més
01 Març, 2023 05:04
Publicat per jjroca,
Poemes
He perdut la fe
Sent pobre i pagès,
treballo a la plana,
el cap es desgrana
en acabar el mes.
He d’anar, al mercat,
a cercar fortuna,
hi ha una mossa bruna
qui m’ha demanat.
No és maca ni té
terres a l’Havana
on poder ser ric.
Ben sovint, li escric
i el llapis proclama
que he perdut la fe.
La mare m’ha dit
La mare m’ha dit,
a prop del migdia,
que haver una família
és un goig diví.
Sentir el marrecs
plorar a mitjanit
i sentir el profit
qui donen els nets.
La mare m’ha dit
que hi ha una veïna
amb el cor obert.
Passaré despert,
a l’hora de missa,
per si es topa amb mi.
Omplirem el got
A l’hivern, haurem el fred
recercant porta i finestra,
és un hoste qui penetra
en trobar quelcom obert.
Portarem llenya del tros
menys gruixuda i més prima,
encendre el foc em convida
i gaudir-lo a poc a poc.
Pararem taula a les sis
perquè encara resta llum
i no cal massa cresol.
Omplirem, del tot, el got
per a ofegar, de gust,
les mancances i el neguit.
Quan el fred hagi arraulit
Les eternes meravelles
de poder passar la nit
dessota de les estrelles
quan el fred hagi arraulit.
Per a travessar els camins,
ompliré el sac de mancances,
partiré a unes vacances
sota l’ombra de vells pins.
Quan em plagui, somiaré
que un castell he conquerit
per a oferir-lo a una mossa.
Per si em diu com vol ser esposa,
li posaré el meu neguit
en un festejar lleuger.
Travessarem els camps
Com travessarem els camps
ben perduts de la constància
on el poble havia la gràcia
donada per als humans.
Sentinelles pel matí,
herois al punt del migdia,
amb una misèria unida
a l’angúnia de ser aquí.
Poques jornades de joia
amb una panxa poc plena,
de l’oliva a la verema,
del turment a la revolta.
I tot d’una el foc encès
anunciant el gran hivern.
Poseu oli al setrill
Poseu oli al setrill
puix la foscor és venturera,
tan prompte a casa aplega,
ens deixa la negra nit.
Sento com l’olla es queixa,
comença a fer somicons,
ha de ser per les raons
que s’enfada i s’esvera.
Els minyons vora la taula
amb el llapis a la mà
i una llibreta corpresa.
Van a tombs en l’escomesa
i proven de dibuixar
sense esforçar-se massa.
Nou enrenou
És la flor de l’ametller
tan joiosa i venturera
que, avui, com no hi ha espera,
vol eixir a sentir el fred.
En el dedins de la branca,
haurà passat mig hivern,
però guaita con el perd
i ens mostrarà sa cara.
Les abelles, en sentir
aquell suau enrenou,
es disposen a volar.
A l’abeller, ha de restar
una reina sense sou
tipa de son i glatir.
Com era juganer
I com era juganer,
pensava, a l’hora baixa,
que compraria, a rebaixa,
mitja casa i un paller.
Però vingué la dissort
vestida tota de negre,
com va jugar i va perdre:
terres, cases, plata i or.
I com era juganer
va cridar el vell dimoni
per a encetar la partida.
La desfeta és amanida,
quedarà mig coix i borni,
encetant ser ploraner.