Mana el meu cos i set poemes més
01 Febrer, 2023 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes
Mana el meu cos
Manta hores de la nit,
he passat amb ull obert,
no m’agrada estar despert
quan és hora de dormir.
Però mana el meu cos,
del cervell no en fa cas,
em comenta el matalàs
que voldria estar més tou.
Em llevo amb poca gana
i m’assec vora la llar,
el vell tronc està cremat,
però llença espurna encara.
Al bell mig de tanta sort,
hauré de queixar-me un poc.
Treballa sense sou
Deixeu-me gaudir un moment
quan estic a recer del vent.
Comprenc la mare Natura,
puix no atura ni un moment,
només soc un innocent
qui trafega entre la runa.
Les fulles com s’agombolen
en el reclau del camí,
ella plora perquè sí
i, si ve l’ensurt, com volen.
És fort aire el que es mou
perquè, ara, porta pressa,
li deixaré fer escomesa
puix treballa sense sou.
La mare soledat
Com la mare soledat
mai demana companyia,
diria que es passa el dia
per l’estança feinejant.
I ben poc que s’avorreix
sense tenir convidats,
poca cosa li han donat
i mai plora en escreix.
Com la mare soledat
es dedica a fer comanda
sense aturar per somiar.
Un dia, sola va restar,
asseguda a la plaça,
per trobar un enamorat.
Tanta flaire
Com el pare ha comentat:
Ja vivim al disbarat!
Sentinelles sense nord,
reietons sense remei,
per a enllestir una llei,
posarem rauxes i pors.
Mai sabré si avancem
o anem cap a la cova,
m’agrada seure a la vora
per a veure com anem.
Els rics volen ser més rics
i lluiten per tenir aire,
de segur que tanta flaire
els deixarà estabornits.
Ja m’ho deien
De gandul a pidolaire,
he passat la gran fermesa,
ara, soc a la feblesa
i tan sols demano aire.
De derrotes i batalles,
n’hauré trobat més de cent,
cap ni una, havia seny,
totes foren mal donades.
Els amigots ja m’ho deien
que així no anava bé,
vaig acabar com pogué
mentre la resta se’n reien.
A la fi, fou veritat
i perdé el que havia emprat.
Els manaments
És a l’hora de sopar
quan em va empaitant la gana,
com deu fer una setmana
que prego per no menjar.
El metge, amb posat seriós,
m’ha posat els manaments:
Has de guarir-te les dents
i endrapar només un mos!
Vaig, pel món, bocaterrós
amb una paciència curta,
menjaria des de l’albada.
Com no haig enamorada,
em vaig perdent per la runa
per si trobo un plat d’arròs.
Com l’aviram
Ben amunt de la muntanya,
he trobat un vell pagès,
allí, la festa no enganya,
pots trobar-ne: massa o més.
Les oliveres concises,
els desvalguts ametllers
i matins de no fer res
amb ses tardes amanides.
La dèria de passar fam
és gasiva i temptadora
puix mai sap on aturar.
Ho deixo per al demà:
poder sortir-ne a la vora
tot volant com l’aviram.
Tal com soc
Amb dues-centes queixalades,
ja hauré la feina feta,
no aturar és una promesa,
però venen les maldades.
Em llevo prompte del llit
per si aplega mala feina,
el pare va comprar l’eina,
ha de ser amb gran delit.
Les comandes de la sort
a una casa són properes
i ben d’hora han d’aturar.
Em deixaré per demà:
afaitar-me, fer les celles
i mostrar-me tal com soc.