Esclata el rellotge i set poemes més
07 Febrer, 2022 06:15
Publicat per jjroca,
Poemes
Esclata el rellotge
Les passes perdudes
i l’anar endavant
sense saber quan
vindran noves mudes.
Esclata el rellotge
a la sala estant,
ben trist el semblant
amb futur mediocre.
Les passes perdudes
em duran al bosc
per trobar fantasmes.
Converso amb aranyes
d’un temps poc galdós
i poques pressures.
Són les olives
No haig res més
que son a les parpelles,
quatre idees lletges,
vida de pagès.
És a l’albada
quan prenc carro i vi
per anar a la plana
a plegar i collir.
Són les olives:
porugues, matusseres,
cansades de somiar.
Voldria estar
en el goig d’altres terres
on vendre les fatigues.
Somiar debades
En mon anar
com cerco primaveres,
són fredes les primeres,
les altres, de mal passar.
Pobre indecís
com trobo hores baixes,
com van venint les nafres
quan surto al camí.
Voldria ser
com un valent guerrer
menant les grans batalles,
dormo a les palles
i sóc prou tafaner
per a somiar debades.
Quan el cor s’estreny
Quan el cor s’estreny
i va de rebaixa,
sento com s’encaixa
en un temps punyent.
Els senyors, airosos,
ni han enrenou,
lluiten per un sou,
es tornen mandrosos.
I com tot s’avé
a la gran prudència
plana pel terrat.
És un déu capaç
de trobar clemència
on no resta res.
Els gegants de la dissort
Els gegants,
de la dissort,
són emprats
en tot el món.
Passen dies,
moren anys
i fan vies
per a estranys.
Els gegants
de la dissort
han de ser lliures.
Vull descriure
com la por
em va fent nan.
Poques ambicions
Porteu-me l’hivern
vora la finestra
amb la llar encesa
i lliurat del fred.
Poques ambicions,
en les hores tendres,
allunyen les presses
de tots els racons.
Un vi de taverna,
un somiar despert
lluny del sacrifici.
Estimo el seguici
de servents planers
cercant la gran treva.
Em fa feliç
Demanar per demanar,
quan la glòria sigui a punt,
vull haver el bon costum
de saber-la ensarronar.
Malaltissos els humans
ocupats per les tenebres,
poc gaudiran de les festes
si no són com les d’abans.
I tot i així, he de dir
que viatjo pel misteri
fins ben entrada la nit.
Haig un dimoni esllanguit
qui treballa l’improperi
quan li dic que em fa feliç.
Mala cara fa el pagès
Heu de saber que l’enciam
odia a la gallina,
amb el pic com l’acoquina
sense pensar el què diran.
Haig mitja horta en un plor,
quan el negre núvol xerra,
els comenta que la guerra
ha de tenir guanyador.
Les tomates i les cols
han decidit el lliurar-se
al vici de no fer res.
Mala cara fa el pagès
puix ha de trobar un culpable
abans de calar-hi foc.