Ells són així i set poemes més

22 Febrer, 2022 06:34
Publicat per jjroca, Poemes

Ells són així


No haig res més

que pobra solitud

i manta de mancança.

Sense esperança,

no rebo ni aixopluc

de l’univers.

Sóc amatent

dels meus amics dimonis,

mig vells, mig bornis,

d’estreta ment.

Ells són així:

cofois de ses misèries,

rics en platxèries,

porucs i nyics.


El cavall de la fortuna


El cavall de la fortuna

cerca un ric per a aturar,

de misèria, ni una engruna,

de fotesa, ample el plat.

Ni herbes en primavera

puix fan de mal empassar,

les garrofes les voldrà

d’aquelles de dolça ofrena.

El cavall de la fortuna

mai passa pel meu carrer

ni pels carrers de la vora.

Ha de tenir panxa tova

i poc li convé saber

on s’estalvia una engruna.


Diria que la promesa


Cerco hores del matí

per a poder traginar,

del saber, me’n puc estar

mentre no s’apropi a mi.

Massa fosques i clarianes

em porten a l’enrenou,

gairebé, vull ser mig bou

sense donar estrebades.

Diria que la promesa

n’està cansada de mi

perquè li he pres manta hores.

Quan les he de portat, totes,

a la vora del coixí

per si troben la saviesa?


En tocar les set


Ara, en tocar les set,

bé ho hauré de disposar:

vull prendre bon esmorzar

perquè encara fa prou fred.

Amb els ous, la cansalada,

un polsimet d’albergínia,

posaria una sardina

d’aquelles de casc, salada.

Amb un bon porró de vi

i el foc dintre la llar,

qui no demana paciència?

Treballar és una ciència

qui, avui, ha d’esperar

per trobar-me amorosit.


Hem de comprar una casa


Caminant, a mig camí,

per una terra galdosa,

em demana per esposa

una mossa qui va amb mi.

Hem de comprar una casa

d’aquelles que tenen pany,

amb més finestres que planys,

amb més saletes que escala.

I, si ens queden més diners,

vol una bassa a la golfa

per a dedicar-se al bany.

Prou cansat d’aquest parany,

li he dit que no serà cosa

l’esperar cent anys o més.


En el racó florit


En el racó florit

d’aquella incerta glòria,

com cerco la memòria

en els fulls que he escrit.

Sóc pobre tafaner

lluitant amb les tenebres,

les penses són estretes,

viatgen pel carrer.

En un racó, oloro:

la dèria del passat

lluitant amb els ferotges.

Són els dies d’un poble

on tot està marcat

per a saber on em trobo.


De segur, que seré així


Entretant, com bugader

d’aquella incerta fortuna,

vaig enllestint, una a una,

les penses d’home de bé.

De segur, que seré així:

com un valent cavaller

qui viatja, cada mes,

per a vèncer l’enemic.

Les poncelles agradoses,

lliurades al festejar,

ni em miren ni em trastoquen.

Com segueixo donant voltes,

altra gent he de trobar

per poder guanyar mon ordre.


La parella vol saber


Oreneta qui, a la vall,

vols guarir la teva casa,

troba el goig a la volada

sense massa escarafall.

La natura com t’obliga

a bastir el teu nou niu,

allí, restarà el caliu

després de la gran fatiga.

La parella vol saber

com es covaran els ous

d’on sortiran les criatures.

A força de desventures,

hauràs de trobar-te el com

i aprendre de mainader.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs