Ells són així i set poemes més
22 Febrer, 2022 06:34
Publicat per jjroca,
Poemes
Ells són així
No haig res més
que pobra solitud
i manta de mancança.
Sense esperança,
no rebo ni aixopluc
de l’univers.
Sóc amatent
dels meus amics dimonis,
mig vells, mig bornis,
d’estreta ment.
Ells són així:
cofois de ses misèries,
rics en platxèries,
porucs i nyics.
El cavall de la fortuna
El cavall de la fortuna
cerca un ric per a aturar,
de misèria, ni una engruna,
de fotesa, ample el plat.
Ni herbes en primavera
puix fan de mal empassar,
les garrofes les voldrà
d’aquelles de dolça ofrena.
El cavall de la fortuna
mai passa pel meu carrer
ni pels carrers de la vora.
Ha de tenir panxa tova
i poc li convé saber
on s’estalvia una engruna.
Diria que la promesa
Cerco hores del matí
per a poder traginar,
del saber, me’n puc estar
mentre no s’apropi a mi.
Massa fosques i clarianes
em porten a l’enrenou,
gairebé, vull ser mig bou
sense donar estrebades.
Diria que la promesa
n’està cansada de mi
perquè li he pres manta hores.
Quan les he de portat, totes,
a la vora del coixí
per si troben la saviesa?
En tocar les set
Ara, en tocar les set,
bé ho hauré de disposar:
vull prendre bon esmorzar
perquè encara fa prou fred.
Amb els ous, la cansalada,
un polsimet d’albergínia,
posaria una sardina
d’aquelles de casc, salada.
Amb un bon porró de vi
i el foc dintre la llar,
qui no demana paciència?
Treballar és una ciència
qui, avui, ha d’esperar
per trobar-me amorosit.
Hem de comprar una casa
Caminant, a mig camí,
per una terra galdosa,
em demana per esposa
una mossa qui va amb mi.
Hem de comprar una casa
d’aquelles que tenen pany,
amb més finestres que planys,
amb més saletes que escala.
I, si ens queden més diners,
vol una bassa a la golfa
per a dedicar-se al bany.
Prou cansat d’aquest parany,
li he dit que no serà cosa
l’esperar cent anys o més.
En el racó florit
En el racó florit
d’aquella incerta glòria,
com cerco la memòria
en els fulls que he escrit.
Sóc pobre tafaner
lluitant amb les tenebres,
les penses són estretes,
viatgen pel carrer.
En un racó, oloro:
la dèria del passat
lluitant amb els ferotges.
Són els dies d’un poble
on tot està marcat
per a saber on em trobo.
De segur, que seré així
Entretant, com bugader
d’aquella incerta fortuna,
vaig enllestint, una a una,
les penses d’home de bé.
De segur, que seré així:
com un valent cavaller
qui viatja, cada mes,
per a vèncer l’enemic.
Les poncelles agradoses,
lliurades al festejar,
ni em miren ni em trastoquen.
Com segueixo donant voltes,
altra gent he de trobar
per poder guanyar mon ordre.
La parella vol saber
Oreneta qui, a la vall,
vols guarir la teva casa,
troba el goig a la volada
sense massa escarafall.
La natura com t’obliga
a bastir el teu nou niu,
allí, restarà el caliu
després de la gran fatiga.
La parella vol saber
com es covaran els ous
d’on sortiran les criatures.
A força de desventures,
hauràs de trobar-te el com
i aprendre de mainader.