Esclata el rellotge i set poemes més

07 Febrer, 2022 06:15
Publicat per jjroca, Poemes

Esclata el rellotge


Les passes perdudes

i l’anar endavant

sense saber quan

vindran noves mudes.

Esclata el rellotge

a la sala estant,

ben trist el semblant

amb futur mediocre.

Les passes perdudes

em duran al bosc

per trobar fantasmes.

Converso amb aranyes

d’un temps poc galdós

i poques pressures.


Són les olives


No haig res més

que son a les parpelles,

quatre idees lletges,

vida de pagès.

És a l’albada

quan prenc carro i vi

per anar a la plana

a plegar i collir.

Són les olives:

porugues, matusseres,

cansades de somiar.

Voldria estar

en el goig d’altres terres

on vendre les fatigues.


Somiar debades


En mon anar

com cerco primaveres,

són fredes les primeres,

les altres, de mal passar.

Pobre indecís

com trobo hores baixes,

com van venint les nafres

quan surto al camí.

Voldria ser

com un valent guerrer

menant les grans batalles,

dormo a les palles

i sóc prou tafaner

per a somiar debades.


Quan el cor s’estreny


Quan el cor s’estreny

i va de rebaixa,

sento com s’encaixa

en un temps punyent.

Els senyors, airosos,

ni han enrenou,

lluiten per un sou,

es tornen mandrosos.

I com tot s’avé

a la gran prudència

plana pel terrat.

És un déu capaç

de trobar clemència

on no resta res.


Els gegants de la dissort


Els gegants,

de la dissort,

són emprats

en tot el món.

Passen dies,

moren anys

i fan vies

per a estranys.

Els gegants

de la dissort

han de ser lliures.

Vull descriure

com la por

em va fent nan.


Poques ambicions


Porteu-me l’hivern

vora la finestra

amb la llar encesa

i lliurat del fred.

Poques ambicions,

en les hores tendres,

allunyen les presses

de tots els racons.

Un vi de taverna,

un somiar despert

lluny del sacrifici.

Estimo el seguici

de servents planers

cercant la gran treva.


Em fa feliç


Demanar per demanar,

quan la glòria sigui a punt,

vull haver el bon costum

de saber-la ensarronar.

Malaltissos els humans

ocupats per les tenebres,

poc gaudiran de les festes

si no són com les d’abans.

I tot i així, he de dir

que viatjo pel misteri

fins ben entrada la nit.

Haig un dimoni esllanguit

qui treballa l’improperi

quan li dic que em fa feliç.


Mala cara fa el pagès


Heu de saber que l’enciam

odia a la gallina,

amb el pic com l’acoquina

sense pensar el què diran.

Haig mitja horta en un plor,

quan el negre núvol xerra,

els comenta que la guerra

ha de tenir guanyador.

Les tomates i les cols

han decidit el lliurar-se

al vici de no fer res.

Mala cara fa el pagès

puix ha de trobar un culpable

abans de calar-hi foc.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs