Porteu-me un llençol i set poemes més
02 Febrer, 2022 17:05
Publicat per jjroca,
Poemes
Porteu-me un llençol
Porteu-me un llençol
per refer mon llit,
sóc mal enemic
qui es va perdent sol.
M’agraden les guerres,
de bon dematí,
quan pensa el coixí
que haig les de perdre.
El fred de l’hivern
fa de bon passar
amb vi de taverna.
Vora la finestra,
m’oblido que hi ha
un monstre despert.
La pluja voldria
La pluja voldria
esdevindre neu,
però el bon Déu,
sovint, se n’oblida.
La pluja voldria
banyar tots els camps,
sentir com els plans
cauen de seguida.
Ben sovint al bosc
sento melangia
i em poso a plorar.
Vindrà l’endemà
portant la follia
n’hi haurà per a molts.
En el racó tranquil
En el racó tranquil de l’enyorança
on cada capvespre torna al passat,
he sentit venir la benaurança,
aquest gest tan noble, tan amistançat.
No pertanyo encara als herois eterns
aquells qui dominen el cel i la terra,
passo pels camins amb pas lleuger
i m’aturo, un xic, on mon cor delera.
He de traginar i fer-me un racó
on poder lluir tota ma feblesa
fins on el futur em demana pas.
Cada dematí, espero en el mas
aquell cavaller qui mostra fermesa
per poder lluitar ben a contracor.
Som nosaltres els humans
Assoleixo que el cap d’any
és bon temps per a fer bugada,
rentar roba poc m’agrada,
però resta aquest parany.
Som nosaltres, els humans
els castigats del judici,
com planyem el sacrifici
de ser pobres i cristians.
Va ser el déu ben saberut
qui ens posà a aquesta terra
per provar de ser feliços.
Prompte va treure els anissos
i ens porta per la tenebra
fins aplegar a estar perduts.
A l’entrada del mai més
A l’entrada del mai més,
el silenci ens espera,
la lluita queda endarrere,
el futur ha de ser espès.
Vianants d’aquest camí
mai han de trobar la drecera,
han de perdre l’escomesa
i viatjar sense destí.
Deixarem el nostre cos
qui no vol deixar la terra
en el si d’un dubte gran.
Ni vull saber fins a quan
durarà la llarga espera
fins aplegar al moll de l’os.
Vull ésser un sant fruitós
És a l’hora de dormir
quan el monstre em ve a dir
que era ple de fellonia,
aquest monstre m’humilia
i l’odio a desdir.
Ha de ser la poca sang
la que em porta a ser bergant
i prohom sense recança,
com pujo la benaurança
i somio aplegar a sant.
Doneu-me quatre mentides
i fal·làcies a l’engròs,
vull ésser un sant fruitós
amb les aures amanides.
Farcidet de vi
Farcidet de vi
i anant a pleret,
vull un carrer estret
ben entrada nit.
Una vella mossa
amb mi es vol casar,
no voldria anar
a llocs on faig nosa.
Farcidet de vi,
vaig a la taverna
per a créixer un munt.
Haig un bon repunt
de fermesa eterna
que mai vol eixir.
He deixat la porta franca
Algú dirà que la sort
va fent voltes a la casa,
he deixat la porta franca
per si vol entrar de cop.
Amatent d’hores fruitoses,
he refet tot el camí,
sóc a l’ombra del gaudir
per tal de fer bones obres.
M’he lliurat a quatre llops
qui demanaven la menja
ben posada en un plat.
Estic del tot afartat
i oblido com l’enveja
em voldria aclucar un poc.