Manta somnis al coixí i set poemes més

14 Desembre, 2021 07:49
Publicat per jjroca, Poemes

Manta somnis al coixí


Manta somnis al coixí

i una eterna primavera,

la rosella com espera

a la vora del camí.

Caminants sense retorn

i núvols sense esperança,

la muntanya ha de ser casa

de la ventada i el tro.

Manta somnis al coixí

i la feina per a fer

perquè és llarga i mentidera.

En el corral, la somera

es queixa per no saber

quan li tocarà el glatir.


Em parla la lluna


Em parla la lluna

en eixir de la mar

que espera guanyar:

fama i fortuna.

Els pobres són pobres,

petits, desvalguts,

els rics són porucs,

però amb aire noble.

Em parla la lluna

de manta sirenes

qui canten les nits.

Amb ben pocs amics,

vaig copsant les penes

quan el temps madura.


Fantasmes sense castell


Els fantasmes de la nit

com s’emplenen de temences,

solen eixir a les festes

per mostrar el seu despit.

Fantasmes, sense castell,

s’amaguen en una cova,

esperen la lluna nova

per burlar-se del poncell.

De tant en tant, s’esvelleguen

i demanen bona sort

per sortir de la condemna.

No esperen la recompensa

i es preparen per ser tots

grans feiners sense presses.


En un temps decebedor


La divina providència,

algun cop, es riu de mi

puix l’escolto amb neguit

a despit de la consciència.

No haig reptes per haver,

en cada ratlla, un tresor,

vaig desfilant per la por

fins a un obscur matusser.

La divina providència

em comenta, d’amagat,

que avança sense perdó.

És un temps decebedor

el qui passa pel terrat

i, ben sovint, es fa queixa.


Parla el pobre


Parla el pobre dels diners

com li fugen de la casa,

la meitat se’n va a la plaça,

els altres ni ho vol saber.

Poca il·lusió, massa vici,

amb deures a l’avançada,

va somiar una vegada,

va ser curt el benefici.

Parla el pobre de l’enyor

mentre calla i es va fent

esperant un nou miracle.

Treballar és per a l’altre,

ell es mou si bufa el vent

o l’empaita la paor.


És el vent d’indiferència


És el vent d’indiferència

el qui passa pels terrats,

duu una força en els tancats

i, de tant en tant, es queixa.

Sota les ordres dels déus,

avança per tota la plana,

mai parla del que li agrada

ni es queixa de massa creus.

És un aire en moviment

qui té cura de nosaltres

i per la nit es desvetlla.

Vol pujar fins a l’estrella,

però s’adorm, en un catre,

ben cansat i complaent.


A reveure, orenetes


A reveure, orenetes

captives d’un llarg viatge,

he de dir que aquest paisatge,

va mancat de sons i festes.

Els mosquits s’han adormit

i les mosques com sestegen,

s’amaguen, desapareixen

i han de raure en altre llit.

A reveure, orenetes

fins que la sínia desperti

i refaci el nostre hort.

Com hem perdut les olors,

aquell capvespre tan tebi,

aquell seguit de tombarelles.


Sense prendre massa mal


Camina el vent de la tarda

per uns estrets carrerons,

els pagesos, tots són bons,

avui, no surten de casa.

Les olives són al tros

i la neu dalt la muntanya,

una vaca, amb una banya,

van menjant palla d’arròs.

Quatre homes principals

paren taula a la taverna

i demanen anar al lloc.

El taverner, qui no és tot,

voldria guanyar la treva

sense prendre massa mal.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: