Nou pensar i set poemes més
01 Desembre, 2021 03:16
Publicat per jjroca,
Poemes
Nou pensar
D’ofici: mig mentider,
somiador, espanta-lladres,
nascut per a ésser culpable,
poca-solta i tafaner.
Aprenent de mitja vida,
ben lliurat a l’infortuni,
passo nits en ple dejuni,
em consolo de seguida.
Un dia, vaig festejar,
altre dia, va deixar-me
perquè en trobà un de ric.
Ara, sovint, faig d’amic
i no espero pas queixar-me
si aplego al nou pensar.
La nit clara i un recés
La nit clara i un recés
per a fer aflorar la pensa,
vaig viatjant, per la tenebra,
mig poruc i mig ofès.
Ningú parlarà de mi
quan aplegui al cementiri,
allí, al darrere d’un ciri,
entendré mon avenir.
Sent tan pobre i mortal
com demano la riquesa
amb les bones intencions.
Quatre plates amb melons
ofegaré amb cervesa
procurant no prendre mal.
Quan ningú ho sent
De tant en tant, quan ningú ho sent,
xerrotejo amb el vent.
Ens contem mentides dolces,
endevinalles a l’engròs,
són les tardes de repòs
les qui prenen noves vies.
El cervell al caramull,
la pensa a la bestreta,
un balcó, una finestra,
una joia a curull.
I, tot d’una, res a fer
puix l’amo ha massa força,
per la nit, llum de la torxa
i lladrucs en mig carrer.
Ocellet petit
Ocellet petit,
vestit de plomalls,
travessant la vall,
cercant a l’amic.
Aniran plegats
a fer la festassa,
flor de carabassa
fàcil d’endrapar.
Desprès, contaran
les fulles de l’arbre
petit, entranyable,
qui espera ser gran.
Ocellet petit,
on has el teu llit?
Coet de cartró
Aprenent de fugisser
de treballs i d’enrenou
qui demana un pobre sou
perquè més no li convé.
Des de fa temps, llogater
del banc ombriu de la plaça,
els diumenges com li agrada:
parlar poc i mirar bé.
Només ha una il·lusió:
ésser rei de sa fortuna
i dormir plàcidament.
Un cop, va ser amatent
de viatjar fins a la lluna
amb un coet de cartró.
La vila encén els focs
Quan la fosca arrauleix
i la lluna és a la bassa,
una granota descansa
al damunt d’un tronc ben vell.
Un pagès, qui vol regar,
i un ruc que no fa passa,
la núvia calla i s’espanta
un mussol qui vol volar.
Les quatre portes es tanquen
i la vila encén els focs
per a il·luminar manta cuines.
Mestresses de totes mides
paren taula per a pocs
mentre, d’altres, del tot callen.
La somera amb el bou
A les portes de Nadal,
la somera s’esvellega,
sant Josep li ha fet promesa:
Trobarem un bon portal!
Na Maria és un ensurt,
un dubte i una promesa,
hauria de ser la reina,
infantar el Nen Jesús.
El capvespre de Betlem
és, avui, ple d’enrenou,
quatre pastors amb neguit.
En aplegar blanca nit,
la somera amb el bou
van gaudint l’Adveniment.
Dolça pau
El fred deixa son palau
i s’entafora a les cases,
quatre minyons, cares agres,
van eixint de son catau.
Els carrers són plens de fums,
la muntanya cerca el fred,
tot i així, un Minyonet
va penant fins als tendrums.
On anirà aquest hivern
a dormir o parar casa
en sentir-se oblidat?
En el regne no he estat,
però regna una fada
qui pregona: dolça pau.