Nou pensar i set poemes més

01 Desembre, 2021 03:16
Publicat per jjroca, Poemes

Nou pensar


D’ofici: mig mentider,

somiador, espanta-lladres,

nascut per a ésser culpable,

poca-solta i tafaner.

Aprenent de mitja vida,

ben lliurat a l’infortuni,

passo nits en ple dejuni,

em consolo de seguida.

Un dia, vaig festejar,

altre dia, va deixar-me

perquè en trobà un de ric.

Ara, sovint, faig d’amic

i no espero pas queixar-me

si aplego al nou pensar.


La nit clara i un recés


La nit clara i un recés

per a fer aflorar la pensa,

vaig viatjant, per la tenebra,

mig poruc i mig ofès.

Ningú parlarà de mi

quan aplegui al cementiri,

allí, al darrere d’un ciri,

entendré mon avenir.

Sent tan pobre i mortal

com demano la riquesa

amb les bones intencions.

Quatre plates amb melons

ofegaré amb cervesa

procurant no prendre mal.


Quan ningú ho sent


De tant en tant, quan ningú ho sent,

xerrotejo amb el vent.

Ens contem mentides dolces,

endevinalles a l’engròs,

són les tardes de repòs

les qui prenen noves vies.

El cervell al caramull,

la pensa a la bestreta,

un balcó, una finestra,

una joia a curull.

I, tot d’una, res a fer

puix l’amo ha massa força,

per la nit, llum de la torxa

i lladrucs en mig carrer.


Ocellet petit


Ocellet petit,

vestit de plomalls,

travessant la vall,

cercant a l’amic.

Aniran plegats

a fer la festassa,

flor de carabassa

fàcil d’endrapar.

Desprès, contaran

les fulles de l’arbre

petit, entranyable,

qui espera ser gran.

Ocellet petit,

on has el teu llit?


Coet de cartró


Aprenent de fugisser

de treballs i d’enrenou

qui demana un pobre sou

perquè més no li convé.

Des de fa temps, llogater

del banc ombriu de la plaça,

els diumenges com li agrada:

parlar poc i mirar bé.

Només ha una il·lusió:

ésser rei de sa fortuna

i dormir plàcidament.

Un cop, va ser amatent

de viatjar fins a la lluna

amb un coet de cartró.


La vila encén els focs


Quan la fosca arrauleix

i la lluna és a la bassa,

una granota descansa

al damunt d’un tronc ben vell.

Un pagès, qui vol regar,

i un ruc que no fa passa,

la núvia calla i s’espanta

un mussol qui vol volar.

Les quatre portes es tanquen

i la vila encén els focs

per a il·luminar manta cuines.

Mestresses de totes mides

paren taula per a pocs

mentre, d’altres, del tot callen.


La somera amb el bou


A les portes de Nadal,

la somera s’esvellega,

sant Josep li ha fet promesa:

Trobarem un bon portal!

Na Maria és un ensurt,

un dubte i una promesa,

hauria de ser la reina,

infantar el Nen Jesús.

El capvespre de Betlem

és, avui, ple d’enrenou,

quatre pastors amb neguit.

En aplegar blanca nit,

la somera amb el bou

van gaudint l’Adveniment.


Dolça pau


El fred deixa son palau

i s’entafora a les cases,

quatre minyons, cares agres,

van eixint de son catau.

Els carrers són plens de fums,

la muntanya cerca el fred,

tot i així, un Minyonet

va penant fins als tendrums.

On anirà aquest hivern

a dormir o parar casa

en sentir-se oblidat?

En el regne no he estat,

però regna una fada

qui pregona: dolça pau.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: