Dos poemes d'amor perdut i deu pensaments educatius
27 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Me'n vaig
Mare, he deixat,
de grat,
les ovelles al corral,
vull altra feina cabdal,
posar pedres i envans
a la plana o a ciutat.
Mare, no vull sol
ni em dol,
perdre eixes muntanyes
ni oblidar cues ni banyes,
vull treballar d'amagat
entre bigues i maons.
Mare, no em vol
aquella noia primera,
la que reia enmig l'era,
la que em duia el cor robat,
estic sol.
Mare, no ploro
ni em moro
és només que estic vençut,
que no trobo l'aixopluc
d'aquell cor que he estimat,
l'he perdut.
Mare, he de partir
i tornaré si, algun dia,
algú demana o crida,
o es pensa que m'estima
aprenent del meu patir.
L'amor se'n va
I l'amor se'n va,
com fuig el desig,
com es torna gris
aquell compromís,
aquell benestar.
I l'amor reposa
sota del cel blau
per a fer un catau
on no viu ni gosa
esdevenir esposa
ni cercar el palau
tendre, sense nosa.
I l'amor perdona
nobles sentiments,
el ser impacients,
el tenir fermesa,
oblidant la queixa
dels homes prudents
que cerquen dolcesa
enmig d'aquests temps.
I l'amor se'n va,
no vol més seguicis,
està tip de vicis
de vells aprenents,
han fugit els vents,
han deixat desficis.
Pensaments educatius
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.