Dos poemes d'amor perdut i deu pensaments educatius

27 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Me'n vaig


Mare, he deixat,

de grat,

les ovelles al corral,

vull altra feina cabdal,

posar pedres i envans

a la plana o a ciutat.

Mare, no vull sol

ni em dol,

perdre eixes muntanyes

ni oblidar cues ni banyes,

vull treballar d'amagat

entre bigues i maons.

Mare, no em vol

aquella noia primera,

la que reia enmig l'era,

la que em duia el cor robat,

estic sol.

Mare, no ploro

ni em moro

és només que estic vençut,

que no trobo l'aixopluc

d'aquell cor que he estimat,

l'he perdut.

Mare, he de partir

i tornaré si, algun dia,

algú demana o crida,

o es pensa que m'estima

aprenent del meu patir.


L'amor se'n va


I l'amor se'n va,

com fuig el desig,

com es torna gris

aquell compromís,

aquell benestar.

I l'amor reposa

sota del cel blau

per a fer un catau

on no viu ni gosa

esdevenir esposa

ni cercar el palau

tendre, sense nosa.

I l'amor perdona

nobles sentiments,

el ser impacients,

el tenir fermesa,

oblidant la queixa

dels homes prudents

que cerquen dolcesa

enmig d'aquests temps.

I l'amor se'n va,

no vol més seguicis,

està tip de vicis

de vells aprenents,

han fugit els vents,

han deixat desficis.

 

Pensaments educatius

 

Estic content, saben que un radi no es menja.

Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.

Mai he comprès perquè no surten volant.

Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.

Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.

Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.

Podeu seure, inclús fer servir cadires.

Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.

Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.

De moment, m’han regalat una corona d’espines.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs