Dos poemes per al setembre i deu epitafis
03 Setembre, 2011 12:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Setembre em duu
Setembre s'enduu
tots els grans desitjos,
els terços, els mitjos,
la resta d'ensurts.
Convida la fresca,
el redós del pont,
es cansa el bon sol
de tanta fermesa,
voldria somiar
amb la bella lluna,
tan noble, tan bruna,
amb força minvant.
Té por d'altres temps,
escurça el camí,
és un pelegrí
cercant altres vents.
Setembre em duu
la nova calor,
la deixa en un forn
més dolç i feixuc.
Sojorno albades
amb gana de fred,
albiro l'hivern,
dalt de les muntanyes.
Platja isolada
Com la platja isolada,
amb un caire malaltís,
esperona, altra vegada,
la fugida al compromís.
On rauran les tovalloles,
les ombrel·les, les boniors,
aquell cim de pells torrades,
aquells pobres lluitadors?
Les empreses acabades,
oblidats tots els diners,
aquell doll de bajanades,
aquell seure a tort i a dret.
Com la platja isolada
em recorda, amb caire fred,
que cal tornar, altra vegada,
al país de no fer res.
Els prohoms, els perdularis
ja són tots a la ciutat,
a la platja, resten savis,
poca feina, un xic de fam.
Com setembre encomana
poca pressa, es deixa dur,
com escriu mentre retalla
i es queixa com ningú.
Epitafis
Queda prohibit ressuscitar en diumenge.
No senyor, no; no era un conill!
Qui ho havia de dir: Va encertar-me el futur!
Ahir, em va caure l’altra orella.
He donat permís a l’àngel de la guarda.
Puc ressuscitar en qualsevol moment.
Estic esperant el miracle.
M’he quedat a les postres.
Ara, em vesteixo a la secció juvenil.
Només em falta recuperar la gana.