Dos poemes d'anar a escola i deu pensaments divins
09 Setembre, 2011 06:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No vull
Toquen totes massa fortes,
campanes del campanar,
a escola, no vull anar
a aprendre les beceroles.
Força lletres per a un home
fet a lluitar amb espases,
a guanyar per les murades
tota una mena d'encontres.
Sense egua ni cavall,
sense escuder de tanoca,
per les tardes, es quan toca
la batalla principal.
No hi ha llibres a la vila,
no hi ha fulles de paper,
només hi ha qui plora i crida:
Deixeu-me, no pegueu més!
No vull pati de l'escola,
ni mestre que parli fosc,
vull el camp per on s'escola
un setembre de tardor.
A l'escola
A l'escola vella
ni clau ni somrís
ni galta vermella
ni un bocí d'orella
que escolti la nit.
A l'escola nova
ni amic ni tinter
ni arribar de pressa,
esperar quan vessa
aquell crit darrer.
A l'escola apleguen
els dolços minyons,
els pares, els avis,
aquells vells calvaris
de la poca sort.
A l'escola vénen
les nines i els nins,
aquells freds matins,
les joves que tenen
nuvis eixerits.
A l'escola acaben
presses i enrenous,
les bosses que estrenen,
les ganes que envolen
els dolços minyons.
I l'escola calla,
badalla i somriu,
avui, és un riu
qui porta el caliu
joiós de canalla.
Pensaments divins
He d’anar a l’infern algun cop, ho penso.
No és que no tingui fe, és que no sé on l’he deixat.
Déu no ha mort, de vegades, el sento plorar.
Necessitem dimonis per arbitrar partits de la lliga celestial.
Al cel, no es pot jugar a futbol, no deixen donar puntades de peu.
Al setè cel, mai ballen sardanes.
Déu podria parlar amb català, però les dretes no el deixen.
A l’infern dels catalans, mai fan calçotada.
Ara, posaran àrea de seny en totes les residències celestials.
No hi ha dubte: Fecsa segueix sent Déu.