Dos poemes festius i deu pensaments educatius
06 Setembre, 2011 06:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On rauran?
On rauran aquelles hores
de missa i de processó,
del voltejar de campanes,
de mudar i de sermó?
De torejar a la plaça,
de córrer entre carrers,
d'aquell remugar de vaca,
d'aquell riure del jovent.
D'aquelles festes amables,
entre dolços, entre carn,
aquell doll de queixalades,
aquell beure el vi barat.
Torrades les botifarres
a l'ombra del garrofer,
encetar les bretolades,
albirar un nou festeig.
Aquell ball dessota el llum,
aquell estrènyer ben fort,
aquell riure, aquell cluc,
aquell somiar, aquell tot.
La festa
La mare me l'ha comprat
un divendres pel matí,
hauré d'anar ben mudat,
hauré d'anar ben vestit.
La corbata no m'agrada,
és ampla per a fer un nus,
la camisa massa blanca,
els pantalons massa curts.
Però la jove és prou maca,
l'han farcit amb mil colors,
la festa tot just comença,
han llençat el coet gros.
Carrer major, passejada,
massa ulls per a no dir,
anem fent la desfilada,
rialles de cap a fi.
Les festes més assenyades
són flairoses, són així,
lleugeres les migdiades,
llum i crits tota la nit.
Les noies dolces i maques,
els joves ben plens de vi,
el ballar porta baralles,
diu que no, no vol eixir.
Després s'acaba la festa,
com remugo, ella creix,
la tenia per deessa,
ni la miro ni la veig.
Pensaments educatius
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.