Dos poemes d'agost i deu pensaments educatius

27 Agost, 2010 10:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

No vol

 

A primeries d’ agost,

vell núvol ve a visitar-me,

porta pressa per contar-me:

Històries de fals amor!

És ben maca i plantada,

la poncella del mai més,

porta bossa, arracades,

més guarnida que un clavell.

Vols anar-se’n, vol fugir

d’ aquest poble de records,

porten ales les sabates,

tot cercant fosca estació.

Triomfarà, no tinc cap dubte,

en gran lluita sense fi,

ella posa ganes, joia,

només cal trobar un marit.

A primeries d’agost,

el núvol ve a visitar-me,

voldria oblidar, estimar-te,

però el diable és qui no vol.

 

A la foguera

 

Sense pressa, sense pausa,

com van passant tot l’ agost,

és un mes, poruc, confós,

que voldria ser a la taula.

Allí, dormirem plegats,

després de gran atipada:

Sis entrepans amb tomata,

tres pernils del tot salats!

Captaires de negra ombra,

sota faldilles del pi,

els fantasmes de la nit,

passarien a fer nosa.

Sense pressa, sense pausa,

les campanes fan el so,

el capellà, el gran sermó:

Finireu a la foguera!

Allí, restarem plegats,

els dolents i els nouvinguts,

penseu: Déu no és tan ruc,

entén, tot i no parlant!

 

Pensaments educatius

 

Els reis francs no regnaven sense cobrar.

Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.

Anem a començar la classe: Era una vegada...

Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.

Hem parlat d’ economia: Uns vint-i-cinc segons.

Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.

La classe anirà definint-se en crítica destructiva.

En connectar internet, desperten les sangoneres.

Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.

Ara, sortirem de la fosca per entrar en la ignorància. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: