Dos poemes tempestuosos i deu pensaments divins

18 Agost, 2010 13:15
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Ferotge llamp

 

Trenca el cel ferotge llamp,

Júpiter amb sa tempesta

ens fa trontollar la festa,

és un déu massa pagà.

Ni accepta un bon consell

ni el lament de la deessa,

és un rei tan poca pena,

tan farcit de pensaments.

No ho sap que sóc un home

innocent, esporuguit,

amb tot el primer delit

d’ esdevenir només poble.

Majestuós ciutadà,

president de l’ ample cel,

no em deixis només la fel,

de tant en tant, vull guanyar!

 

La tempesta

 

Entre núvols, viu Sant Pere,

tot i entrant al paradís,

el bon home té el neguit

de marejar tots els mobles.

Avui toca el menjador,

el rebedor i la saleta,

va, en forma la tempesta,

tretze llamps seran tants trons.

Jesús li diu els divendres:

Està bé de fer soroll,

em despertes els genolls,

em poses les carns ben tendres!

Però Pere és tossut,

desmemoriat i maldestre,

les paraules del Gran Mestre,

com cauen en el sac buit.

Altra vegada enrenou,

per canviar portes i mobles,

nosaltres només som poble,

un poble petit, confós.

 

Pensaments divins

 

Han aplegat cinc fidels al cel, Sant Pere està neguitós.

Per entrar al cel, es demanarà el llibre de vacunacions.

Déu està desconegut, accepta la cançó protesta.

Déu portarà el vi de la vinya.

Per a ser sant, primer s’ha de ser amic.

Déu vol sants amb tres fills com a mínim.

Déu ha restringit l’ horari dels miracles.

Es recomana coure millor els sants abans d’ erigir-los.

Déu ha inaugurat dues línies més de llarg recorregut.

Satanàs no té fe, vol l’or en efectiu. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs