Dos poemes de brisa i deu epitafis

12 Agost, 2010 11:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

La brisa

 

En aplegar cada tarda,

assegut, només espera

el ventijol de la mar,

poca glòria, massa pena.

Han passat el noranta anys,

massa anys per ser a la terra.

On rauran els seus amics?,

amics de cafè i empresa.

Assenyorats tots els camps,

amb més eines que no feina,

com li semblen més estranys,

com li resten joia i fressa.

Aquells matins de l’ hivern,

aquell trontollar del carro,

aquell misteri d’un fred

que emplenava bèstia i amo.

Aquella mitja sardina,

fregideta, amb tomata,

aquell tros de botifarra,

aquell pa, sense feblesa.

Aquells matins de l’ estiu,

el so festiu de la sínia,

és l’aigua qui canta i riu

entre pebrot i albergínia.

On han quedat les boniors?

Potser se’ls endu la brisa,

ara, només queda el sol,

uns mitjons, gorra i camisa. 

 

Em deixa

 

De sota de l’ arbre estant,

sento el brunzir de l’ estiu,

amanida, poca carn,

massa aigua, sense vi.

Allí, arriben, gandules,

les fades del meu somrís,

no tenen ganes i porten

més silencis que oblits.

De tant en tant, ve la brisa,

salta el collet del Montsià,

diria: Ve a visitar!,

algun déu es qui l’ obliga.

L’espero, ben complaent,

vestit de fil i de fulles,

porto preses les despulles,

vull fugir carena enllà.

Em conta contes de mar,

de pescadors sense pesca,

del neguit d’ una finestra

que gruny en el seu tancar.

L’escolto, bé que l’ escolto,

altra feina no he de fer,

avui i ara, no hi ha pressa,

la resta són al cafè.

Allí, passen llargues hores

entre la sota i el rei,

un neguit, sempre de bades,

un guanyar, anant perdent.

I quan la brisa em deixa,

sota l’ arbre, mig dormit,

voldria anar a la feina

del riure sense patir.

 

Epitafis

 

Us asseguro que no he de dir res.

M’ hauria de fer les celles.

Sembles més prim!

Procureu fer bondat.

He entrat sense pagar.

No porteu ciris, no estic per bufar.

Ara, viatjo menys.

Descanso molt, i què?

Tinc un dia tranquil.

Ho sento, em van robar ahir! 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs