Dos poemes d'infern i deu pensaments educatius
03 Agost, 2010 09:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Millor un garrot
I crema, Déu meu, com crema
tot mig poble, el noble camp,
Satanàs com riu, quequeja,
en veure’m bullir la sang.
Les lloades previsions
parlaven d’ estiu de fresca,
els captaires de pobresa,
hem perdut les il·lusions.
De palla, el gran barret,
el cànter d’una aigua freda,
han perdut tota la guerra
només ens queda el saber.
Aplegar a fi de mes,
tombar estiu, sortir de nit,
travessar mig infinit,
oblidar on vius, qui ets?
Agafar camí i desori,
una pedra, millor un garrot,
amagar-se, fer-ho tot:
Estomacar aquest dimoni!
Allà
Allà, passats els cent arbres,
com comença el desesper,
el maltractar de pagès
darrere d’ una somera.
Allí, on s’ acaba el poble,
s' ageganta el desencant,
el sol, amplíssim, brillant,
amb un carisma roent.
Aquí, en seure al carrer,
com s’ escalfa la conversa,
la mestressa com s’ esberla
tot xisclant enmig l’ infern.
Aquí, en plorar plegats
els minyons i la conversa,
és quan treballa la fressa
per tornar-nos més humans.
Allà, on tot es poruc,
una fosca s’ endevina,
més enllà de la boirina,
només aprenen els rucs.
Pensaments educatius
Estudien mètrica, calculen quant falta per sortir.
Saben tant que ni goso preguntar-los.
Puc assegurar que Jesús no és un esternut.
Suposo que es troben bé, de fet, se’n burlen sovint.
Estic pensant, espero que no sigui contagiós.
Ha aprovat sense estudiar, es nota que el seu pare és l’ alcalde.
Aprenen molt, saben distingir l’ olla dels cigrons.
El curs va bé, he tret els ràpids i les avingudes.
La classe començarà en dos minuts..., es prega deixar d’ esmolar les ungles.
He encès l’ ordinador, no cal dir que s’ ha cremat.