Dos poemes de platja i deu epitafis
24 Agost, 2010 10:48
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Acabada la missió
A la platja, enrenou,
és un passeig de desitjos,
amb el cos tibat, pits minsos,
els aprenents de set sous.
A les quatre del matí,
m’ he llevat com cada dia,
a la senyora, la guia
la gana de ser al bell mig.
Porto cadira, gandula,
dues bosses, para-sol,
les cremes per fer-me fosc,
la tovallola i la muda.
A les dotze, aplega ella,
amb caire despentinat,
amb ulleres, el calçat,
diria: Ben ple d’ arena!
Remira tota la plana,
es posa el llavi pintat,
no cal dir: És mitja part
d’ una empresa massa ufana!
Li poso tota la crema,
entre esquena i el davant,
cau a terra, tot tombant,
és quan comença la festa.
Llavors vénen jugadors,
un cridaire, tendres néts,
és quan inflo, a cor què vols,
vint pilotes, un solet.
A les dues, és migdia,
a les tres, encara hi som,
a les quatre fem fallida,
comencem la processó.
Porto els sants, també les ganes,
trafego, com puc, les dots,
a les cinc ja som a casa,
acabada la missió.
Apleguem
Diumenge, primers d’ agost,
la ciutat sembla deserta,
passejar és una festa,
menjar llauna, si és que es pot.
Quan tot semblava perfecte,
allunyats els enrenous,
arriben desitjos nous:
Hauríem de fer el de sempre!
Omplir el cotxe de gandules,
les deu cremes, els paranys,
avui ens toquen els banys,
les ganes i les corrues.
El banyador de mil flors,
totes plenes de malures,
un camí roent del tot,
per arribar a les més dures.
Cent mil estris en renglera
un castell, dues muntanyes,
un pujolet sense banyes,
un desert tot ple d’ arena.
Allí, aplega el pare sol,
amb la cara riallera,
sóc un servent de la gleva,
esdevingut un senyor.
Arriba l’hora tardana
per tornar a la ciutat,
apleguem a la meitat:
La glòria d’ anar a la platja!
Epitafis
Passo mesos sense diari.
Algú em pot donar de baixa.
Per cobrar, passeu per caixa.
Porto anys sense pensar.
Sóc aquí per compromís.
De quin color m’he de vestir?
Sempre estic atrafegat.
Sóc aquí per mentider.
Em trobo amb dificultat.
Igual tinc el llum encès.