Dos poemes per Nadal i deu pensaments divins

05 Desembre, 2008 12:13
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

A les fosques

 

Josafat tanca la porta

després de mirar un moment

aquella estrella tan grossa

que ja la nit presideix.

L'olla fa estona que balla

i la dona que s'enfila

davant l'eixam de canalla

amb cara de gana i fred.

- Josafat, ja era hora,

  car la meitat tenen fam, 

  que la llàntia ja fumeja

  i prou oli hem malgastat!

I Josafat com s'asseu

de somriures rodejat,

ell és l'home que trafega

entre la casa i el camp.

I Raquel, la seva dona,

no mandreja ni un instant

i quatre que són a taula

i un que dorm prop de la llar.

I quan ja Raquel li dóna,

a l'olla, el darrer comiat

senten un trucs a la porta

i tots es queden mirant.

- Dona, què esperem visita?

- A aquestes hores, no crec!,

un estrany home penetra,

és presenta com Josep,

diu que la dona és afora,

amb un estat compromès.

I Raquel que ja s'ho pensa,

puix d'això massa que entén,

vol convidar-la a què passi,

però no vol en Josep.

- Ja teniu massa canalla

  i la cambra no ho permet,

  cercarem una altra casa,

  no cal que us hi capfiqueu!

Na Raquel corre i capgira

tot mig poble en un moment,

en ser tan pobres els altres,

cull, de tot fruit, un no res.

Torna a casa embadalida,

espurnes els ulls li fan,

però, en aquestes, un home

ofereix el seu resguard.

El camí enfila Maria,

en Josep i la Raquel,

aquell home que ja arriba,

encara no sap què fer.

Quan la Raquel torna a casa,

el que menys vol és sopar,

els nens li ploren o dormen,

el llum el troba apagat.

Josafat obre la porta

i és que la llum s'ha fet gran,

ara seuen entre fosques,

a les fosques, tot és clar.

 

Per Betlem

 

Per Betlem passen, alhora,

gent de fora i pensaments,

un Josep, una Maria

i un desembre fred, molt fred.

Uns porten les bosses plenes

de rancúnies i desigs,

altres passen per la vida

amb ganes de ser els més rics.

Enmig de tanta gent,

en un desembre joiós,

una somera que porta

a la Verge i a l'Espòs,

ell l'agafa dels tirants

perquè ja s'amaga el sol

i van de carrer en carrer

per cercar menjar i repòs.

Són les cases tan minvades

i plenes de gom a gom,

que no saben on posar

a la Verge amb els dolors.

Per fi, troben un pessebre

on reposa un jove bou,

allí la Verge s'instal·la,

en Josep no sap per on.

Arriba la llarga nit

d'un desembre amb enrenou

i, després d'haver sopat,

xerrotegen els pastors:

- Si l'ovella està molt magra,

   si la llana ho és tot,

   si la llet és massa bona,

   si cal jeure prop del foc.

I passen, a les afores

d'un Betlem ben recollit, 

unes hores molt replenes

d'angúnies i de confits.

Els pastors quan es desperten

d'un malson endarrerit,

es troben sota d'un àngel,

ara els parla i diu així:

- Hagi pau damunt la terra

  perquè és festa al cel i aquí,

  ha nascut, en un pessebre,

  un nadó que ja és el Crist!

I van a cercar el pessebre,

els pastors, mentre la nit

s'il·lumina amb l'estrella

i la Verge ja somriu.

 

Pensaments divins

 

Ofertes al cel: Cada tres entrades, regalen uns prismàtics.

Satanàs no escolta els esteticistes, vol mantenir la cua.

Déu diu que no vol més somnis amb angelets.

Déu es nega a treure el pernil de la carta.

Jesús ha estat nomenat: Sommelier d'honor!

Canal cel, ofereix concerts amb tres dimensions.

Satanàs té problemes amb els missatges pel mòbil. 

Déu no vol restaurants de menjar ràpid.

Els dilluns no es pot anar al cel, el porter descansa.

Al cel, estan introduint una mica de música pagana. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: