Dos poemes de pecar i deu pensaments divins

07 Octubre, 2008 18:08
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Camina

 

Camina com ho sap fer,

tot i guanyant sense ensurt,

amb el pas adelerat,

el somriure com un llum.

Fes-me patir de debò,

descordant-te la camisa,

refrescant-te amb aire suau

i picant l'ull amb malícia.

Ensinistra'm el mirar,

ran el vermell dels teus llavis,

prenent l'alè i deixant

un sospir enmig d'un somni.

Trenca'm el vol, el pensar,

que vull reviure debades,

amarat al teu anar,

empresonat, sense flaire.

 

Si m'estimes

 

Que la calor dels seus llavis,

sigui fruit d'un nou esclat,

ara la sento fruitosa

i més plena i més gran.

Grandesa d'una mirada

i grandesa d'un esglai,

per completar la grandesa

l'escalfor li omple les mans.

Si m'estimes, fem joguina

amb els ulls, amb el mirar,

em deleixo, em convida

i no sé com continuar.

 

Pensaments divins

 

Per a problemes de cor, parleu amb la Verge.

Senyor Déu: Quina finestreta és la bona?

He descartat el ferrocarril per a acostar-me al cel.

He comprat catifes per anar al cel, cap era màgica.

Satanàs sap com va caure, ara es corda el cinturó.

A l'infern, no hi ha ball de fanalet.

Satanàs vol canviar sofre per alcohol de noranta-vuit graus.

Déu ho confessa: Què faré amb tants salvadors del món?

Sant Pere diu: No faré la porta més gran encara que arribin més grassos. 

Els dimonis volen forques inoxidables. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: