Dos poemes de vent i deu pensaments educatius

05 Octubre, 2008 08:34
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Avui

 

Avui, plora el ventijol 

amarat a les voreres,

que n'és de llarg el camí

i que llargues són les penes.

Dona, mon pit s'esguerra

en aplegar vora el cau,

el fosc delit com s'espatlla,

sols li queda un adéu-siau!

Jo t'estimo com la neu

que dolceja per les planes,

es desfà quan sent el frec

travessant per les murades.

Ai cor, et vas perdent

embolcallat per les places,

gasiu d'amor i d'un vent,

mai esbufega debades.

 

És potser per això

 

Es potser per això:

Com la fullasca dorm,

vora la font del prat,

sota l'alzina vella.

No s'han parat els veïns

ni l'esbatussa el llevant,

un ponent me l'amanyaga

i li va prenent les mans.

És com una eterna dansa

que s'escampa per arreu,

una xibeca s'aixeca

tota corpresa pel frec.

Quina escalfor que rodola,

es va perdent falda avall,

quina munió de bestioles

acudeixen al gran ball!

Fulles de totes les hores,

parades amb cent vestits,

els peus belluguen, salten,

fent cabrioles i esgarips!

No hi ha ball com aquest ball

que no atura ni a la nit,

garlandes porten els glans,

els grans fan mil rodolins!

Saltironen les abelles,

com deleixen els conills,

unes roses, quan desperten,

omplen l'aire de sentits.

Tota la nit ha estat plena

d'espurnes del paradís,

la fullasca és fatigada

i només pensa en dormir.

 

Pensaments educatius

 

Recordeu que les seves forces són divergents.

No saben ni endevinen, però hi van.

Prou alumnes, ja mereixen un sermó.

És difícil pegar idees amb cola.

Si treuen la llengua és perquè, amb els ulls, no en tenen prou.

Tinc prou hores de classe per saber que no sóc un savi.

Tot i entrant debades, el nostre públic és prou exigent.

Em lloeu, què he fet malament?

Observeu-los, qualsevol tros de paper espera ser una joguina.

L'escola és l'analgèsic del poble.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs