Dos poemes de vent i deu pensaments educatius
05 Octubre, 2008 08:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Avui
Avui, plora el ventijol
amarat a les voreres,
que n'és de llarg el camí
i que llargues són les penes.
Dona, mon pit s'esguerra
en aplegar vora el cau,
el fosc delit com s'espatlla,
sols li queda un adéu-siau!
Jo t'estimo com la neu
que dolceja per les planes,
es desfà quan sent el frec
travessant per les murades.
Ai cor, et vas perdent
embolcallat per les places,
gasiu d'amor i d'un vent,
mai esbufega debades.
És potser per això
Es potser per això:
Com la fullasca dorm,
vora la font del prat,
sota l'alzina vella.
No s'han parat els veïns
ni l'esbatussa el llevant,
un ponent me l'amanyaga
i li va prenent les mans.
És com una eterna dansa
que s'escampa per arreu,
una xibeca s'aixeca
tota corpresa pel frec.
Quina escalfor que rodola,
es va perdent falda avall,
quina munió de bestioles
acudeixen al gran ball!
Fulles de totes les hores,
parades amb cent vestits,
els peus belluguen, salten,
fent cabrioles i esgarips!
No hi ha ball com aquest ball
que no atura ni a la nit,
garlandes porten els glans,
els grans fan mil rodolins!
Saltironen les abelles,
com deleixen els conills,
unes roses, quan desperten,
omplen l'aire de sentits.
Tota la nit ha estat plena
d'espurnes del paradís,
la fullasca és fatigada
i només pensa en dormir.
Pensaments educatius
Recordeu que les seves forces són divergents.
No saben ni endevinen, però hi van.
Prou alumnes, ja mereixen un sermó.
És difícil pegar idees amb cola.
Si treuen la llengua és perquè, amb els ulls, no en tenen prou.
Tinc prou hores de classe per saber que no sóc un savi.
Tot i entrant debades, el nostre públic és prou exigent.
Em lloeu, què he fet malament?
Observeu-los, qualsevol tros de paper espera ser una joguina.
L'escola és l'analgèsic del poble.