Dos poemes de noia i deu pensaments divins
14 Octubre, 2008 18:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Joveneta
Diuen com és ella i sé
que, la blancor de la cara,
amaga un xic de sort,
un sentiment d'estimada.
Joveneta d'aquest poble
on, a poc a poc, em faig vell,
no tinguis la cara trista
puix, l'estimat, és novell.
Tu li parles de la pausa,
de les ganes, de l'amor,
ell es perd per la desgana
amb uns ulls de somiador.
Joveneta d'aquest poble,
on desitgem lo millor,
posa't la flaire, passeja
sense pressa, sense por.
Posa al cistell les excuses
de les dèries per comprar,
ara oneja les faldilles
pel carrer més principal.
Aquella noia
Aquella noia que passa
pel carreró dels vençuts,
du trenes, vestit de blonda,
una incertesa en els ulls.
Camina cap a la plaça
un divendres de juliol,
du molt neta la sabata,
un cistell petit i nou.
La mare, que endreça casa,
aquest matí li ha manat:
Comprar peix, si està barat,
si no hi ha peix, carn prou magra.
A la mà, sense cistell,
du un brodat mocador,
un regal preat de l'àvia
fet a la vora del foc.
Aquella noia que passa,
porta un aire pensatiu
i, en mirar-me, ja se'n riu,
desitjant-me bona estada.
Estic segut sota els porxos,
al darrere d'una taula,
entre el soroll i la pausa,
anar fent castells prou grossos.
Aquella noia, que enfila
el carrer vell de l'església,
és bonica, presumida
i té el mirar d'esperança.
Jo callo, miro, somio
i, des del fons del meu cor,
penso en els anys que s'allunyen,
com faig créixer el meu record.
Pensaments divins
Déu diu que vol fer una fusió divina.
És el cel, no hi ha crisi immobiliària.
És difícil anar al cel sense avals.
Déu ha viatjat a l'infern disfressat de ric.
Cerco ric per vendre-li la gràcia.
Jesús torna a Jerusalem, va perdre les espardenyes.
Sant Pere cerca ulleres per a controlar els llistats.
Cerco cel sense rellotges ni salvadors.
Déu vol que vagi al cel, no sé quina necessitat deu tenir.
Avui m'han promès tres cels, que mal està el regne.