Dos poemes de dimoni i deu pensaments divins
28 Octubre, 2008 11:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El dimoni
El dimoni m'ha deixat:
sense ganes, sense presses,
avergonyit, de les fetes,
al davant d'un vell mirall.
Jo volia dir que sí,
encara com lluitaria,
però, pesat, passa el dia
i després faig el que faig.
He sortit de casa on visc
amb la intenció de l'heroi,
el passat és dolç, cofoi
i desitjo fer-me ric.
El cel que, ara, m'ofereixen
és tan preat i llunyà,
penso que el caminar
és feina per als qui poden.
Romandré absent, cansat,
esperant quan la fortuna
em posi on vull anar
sense pausa, sense atura.
Així, se'n va
Ara, em trobo pesat,
la fredor és amarganta,
escric un tros de paper,
jegut sota d'una branca.
Allí reposen, vençuts,
els anys de ma jovenesa
de seure sol i fer gresca
amb un trosset de canut.
Ni coneixia els diners
ni em calien les hores
que, anant pel món com un déu,
mai pensava en eixes coses.
Darrere el matí, la tarda,
esdevenia la nit,
seia sol a la cadira,
esperava el darrer crit.
La cambra era petita,
de fusta, era el meu llit,
de pobre, era el meu somni,
així m'anava adormint.
Els amics que s'afanyaven
en crèixer, en fer-se grans,
jugaven tots a les guerres
i corrien per la vall.
- Te'n gana? Em deia el dimoni.
Pren, agafa aquest dinar!
Et portaré per paratges
que no sabràs ni esbrinar!
Ara vaig per la drecera
i, quan m'atura el treball,
em planyo sota d'un arbre,
així, el dimoni se'n va.
Pensaments divins
Cerco dimoni que no molesti a les matinades.
Cerco apartament al cel, a prop del menjador.
El millor del cel és la grandària de les escriptures.
No sé si moriré prompte, però el meu expedient el porten nou dimonis.
El mossèn em va portar a l'infern, ara no sé on és?
Déu té revoltats els salvadors del món.
No he fet pecats, eren allí.
Hi ha crisi de dimonis, només em tempten a l'estiu.
Déu ens posà despullats, Satanàs ens vesteix a mitges.
Déu creà el salm, Satanàs és més bon músic.